Recensió de l’obra ‘Lleis polítiques de Catalunya’, de Joan Ridao (director), Josep M. Aguirre i Víctor Siles (coautors) – Joan Manuel Trayter
Catedràtic de dret administratiu. Universitat de Girona

Ha vist la llum el llibre “Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris” (Marcial Pons, Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, 2020), volum que incorpora les principals lleis polítiques catalanes acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, tant general com per preceptes, enllaçant amb les principals referències normatives, jurisprudencials i doctrinals. Així, sota l’aparença d’un mer nou codi de lleis s’amaga un treball ingent, on el director, Joan Ridao, i els coautors, Josep Mª Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Víctor Siles, advocat de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l’Administració Local amb habilitació nacional, han inclòs un autèntic tractat del dret públic català.

I és que és sabut que a diferència del dret privat, el dret públic de Catalunya, només va emergir quan, políticament al llarg de la història, es van reconèixer les nostres institucions, circumstància que, òbviament, va permetre realitzar lleis i estudis doctrinals en la matèria. Així, de la època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) és d’on deriva l’expressió moderna “d’autogovern” i l’aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la formació de funcionaris.Llegeix més »

Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.Llegeix més »

La defensa de la llibertat d’expressió i informació i el paper del Síndic de Greuges – Jaume Saura Estapà

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert que les llibertats d’expressió i informació constitueixen un dels pilars bàsics de la societat democràtica, una de les condicions primordials del seu progrés i del desenvolupament de cadascun dels seus membres. En tant que la funció del Síndic de Greuges és la defensa dels drets i les llibertats reconeguts en el pla estatutari, constitucional i internacional, la institució té un rol a jugar en la defensa de la llibertat d’expressió i ha de contribuir a perfilar-ne els límits. L’objecte d’aquesta contribució és exposar la casuística que s’ha donat a la institució del Síndic en els darrers anys sobre aquestes matèries. Ho farem en tres blocs dedicats a les queixes i actuacions respecte de mitjans de comunicació; queixes rebudes que contenen un element de perspectiva de gènere; i, finalment, actuacions vinculades al conflicte polític sobre l’autogovern de Catalunya.Llegeix més »

Un departament d'afers exteriors en el Govern de la Generalitat – Xavier Pons Ràfols

En la recent campanya electoral el llavors candidat i president en funcions Artur Mas va anunciar la possibilitat de crear, en un nou govern, un departament d’afers exteriors, possibilitat que, de moment almenys, no s’ha concretat. De fet, es va generar una certa confusió en la designació del nou Govern, el proppassat 27 de desembre de 2012, quan els mitjans de comunicació, atenint-se a una nota de premsa de la Generalitat posteriorment modificada, subratllaven el nomenament de Francesc Homs i Molist com a titular del Departament de la Presidència i d’Afers Exteriors. El mateix conseller va indicar, en roda de premsa posterior, que hi havia hagut un error i que, de moment, el seu Departament mantindria la denominació del ja existent -és a dir, Departament de la Presidència, que no tenia fins ara un conseller i, per tant, el seu titular era el mateix president de la Generalitat- a qui, d’altra banda, ja estaven adscrites les competències sobre afers exteriors. Malgrat això, no hi ha dubtes sobre les poderoses consideracions polítiques subjacents a aquesta cerimònia de la confusió i algunes fonts periodístiques es feien ressò de les reticències d’Unió Democràtica de Catalunya respecte de la denominació del departament i les competències sobre afers exteriors. Cal indicar, també, que la Secretària General del Partido Popular va plantejar fins i tot, en roda de premsa, l’adopció de mesures legals contra el decret corresponent si es creava un departament amb la denominació d’afers exteriors.

Llegeix més »