La sentència N.D. i N.T. contra Espanya: la nova doctrina de la Gran Sala del TEDH sobre les anomenades devolucions en calent – Markus González Beilfuss
Professor titular de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Tanca metàlica amb restes de roba trencada i enganxada
Autoria: fronterasur, amb llicència CC BY-NC 2.0

El passat 13 de febrer, la Gran Sala del TEDH va dictar la sentència definitiva sobre el cas N.D. i N.T. contra Espanya, en què l’objecte principal de debat era si la “devolució en calent” al Marroc de dos joves subsaharians que havien intentat saltar la tanca de Melilla havia vulnerat el Conveni europeu de drets humans (CEDH). La decisió de la Gran Sala s’esperava amb molt d’interès per part del Govern espanyol i les organitzacions no governamentals que treballen en l’àmbit de l’asil i l’estrangeria, i no ha deixat indiferent a ningú: la Gran Sala ha donat de forma unànime la raó al Govern espanyol i s’ha apartat del criteri de la Sala Tercera del TEDH, que en una sentència prèvia havia considerat també per unanimitat que l’actuació de la Guàrdia Civil havia vulnerat la prohibició d’expulsions col·lectives de persones estrangeres establerta a l’article 4 del Protocol 4 al CEDH. Aquest apunt pretén centrar-se en els aspectes més importants d’una decisió judicial que pot ser molt transcendent des del punt de vista dels límits del control de fronteres a Espanya i Europa i que, com es veurà, és molt discutible des d’un punt de vista jurídic, a la vegada que perillosa des de la perspectiva de la protecció efectiva dels drets reconeguts al Conveni europeu de drets humans.Llegeix més »

Davant l’allau immigratòria: pacte d'Estat i de UE o fracàs total de qualsevol mesura – Eduard Sagarra [CAT] [ES]

Davant dels luctuosos successos de Ceuta i les allaus humanes a Melilla, cal preguntar-nos si és possible avui posar portes al camp o fronteres al mar Mediterrani i a l’Oceà Atlàntic per tallar la previsible, probable i segura entrada il·legal d’immigrants irregulars des del nord i l’oest de l’Àfrica, dirigits i liderats, amb sagacitat, pels mercaders d’esclaus com ho són “les màfies”.

Sobre els fets a Ceuta, el ministre de l’Interior d’Espanya va justificar, en un primer moment, l’ús de mesures de prevenció i protecció de les fronteres, va defensar l’actuació de les forces de seguretat de l’Estat i de la guàrdia civil, per l’ús de pilotes de goma dissuasòries“; però el realment sorprenent és que va inventar un nou concepte “alegal” de frontera marítima que, considero, no està d’acord amb el dret internacional ni amb el dret del mar i, a la vegada, és contrària al dret internacional dels drets humans. El dret del mar obliga a socórrer i salvar a qualsevol persona, estigui on estigui i sigui del color o religió que tingui i, a més, estigui embarcat, sigui polissó o arribi nedant a una costa.Llegeix més »