La protecció penal dels símbols i institucions i les restriccions a la llibertat d’expressió: una reforma pendent – Miguel Ángel Cabellos Espiérrez

És habitual en els ordenaments trobar normes tendents a oferir als símbols i les institucions públiques algun tipus de protecció davant d’atacs que es considerin d’especial gravetat. Això, però, es pot fàcilment traduir, segons com es faci, en un estrenyiment de la possibilitat dels ciutadans de posar en pràctica la seva llibertat d’expressió en la mesura que no puguin exercir la crítica o la ironia sense témer conseqüències negatives, que poden materialitzar-se tant en sancions administratives com, en el cas més extrem, en condemnes penals. L’efecte de desànim (chilling effect) que això causa actua directament sobre un dret fonamental que constitueix un pilar de tota societat democràtica i, per això, tota restricció que se li pretengui oposar hauria d’estar fonamentada en raons molt greus, que no és de cap manera segur que concorrin en l’actualitat en una sèrie de previsions contingudes en el Codi penal, a les quals aquí ens referirem.

Són en realitat diversos els tipus penals l’aplicació dels quals, depenent de com s’interpretin, és susceptible d’incidir sobre la llibertat d’expressió: els relatius al delicte d’odi; a l’enaltiment del terrorisme o la humiliació a les seves víctimes; a l’ofensa als sentiments religiosos i, ja en matèria d’institucions i símbols, els delictes d’injúries contra la corona i tota una sèrie d’institucions, així com el delicte d’ofenses o ultratges a Espanya, les seves CAs i els seus símbols o emblemes.Llegeix més »

Incitación al odio y discurso sexista – Víctor Gómez Martín

macnsmoComo es sabido, la reciente LO 1/2015, de 30 de abril, ha reformado de modo muy relevante el Código penal, modificando más de una tercera parte de su articulado. Uno de los preceptos modificados por la reforma es el art. 510 CP, en el que hasta la fecha se encontraba tipificado el llamado delito de incitación. Con la reforma, el delito de referencia ha experimentado una decisiva transformación, que será objeto de detenido análisis en lo que sigue. Una de las novedades introducidas en el precepto –aunque, ciertamente, no la más significativa– es la incorporación al catálogo de motivos discriminatorios de las «razones de género». Las siguientes líneas tienen por objeto analizar, por una parte, el contenido del nuevo art. 510 CP, recordando con carácter previo el origen del precepto y sus bases político-criminales, como posible guía interpretativa; y, por otra, si el nuevo artículo podría resultar aplicable a hipotéticos supuestos de incitación al odio machista propios del llamado discurso racista.Llegeix més »

Workshop sobre la desaparició de faltes penals i delictes lleus – Joan Lluís Pérez Francesch, Margarita Bonet i Albert Carles

nuevos-delitos-leves-lopez-de-castro-abogadosEl passat 7 d’abril es va celebrar a l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, un workshop dedicat a les darreres reformes penals, concretament la reforma de les faltes penals. Organitzat pel LTSE-Grup (grup de recerca sobre llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat) de la UAB, es va tractar l’anomenada supressió de les faltes derivada la reforma del Codi penal d’ara fa un any.

La Llei orgànica 1/2015 de 2015 de reforma del Codi penal, va eliminar el llibre tercer del codi, cosa que va fer desaparèixer les faltes com a tal. En la sessió es va plantejar què havia succeït amb el desvalor que aquestes modificacions suposaven i se’n van abordar algunes de les conseqüències.Llegeix més »