El Reial decret llei 22/2020 regula la creació del Fons COVID-19 i determina els criteris per al seu repartiment i lliurament a les comunitats autònomes (CA). Amb la creació d’aquest fons, l’Estat vol donar resposta a les necessitats de recursos que l’actual pandèmia ocasionada pel coronavirus comporta per a les CA, que són les que tenen un paper predominant en la prestació de serveis de salut, educació i serveis socials als ciutadans. D’altra banda, no es pot menysprear l’impacte sobre l’activitat econòmica i, com a conseqüència d’això, sobre els impostos de les CA, cosa que suposarà una minva important de recaptació i, per tant, dels recursos disponibles.Llegeix més »
Etiqueta: crisi econòmica
La distribució entre comunitats autònomes del Fons COVID-19: impacte a Catalunya – Montse Bassols i Santamaria
Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.Llegeix més »
La progressiva consolidació de la Unió Econòmica i Monetària al si de la Unió Europea – Andreu Olesti Rayo
L’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’1 de novembre de 1993, va ser el punt de sortida del procés que, anys després, l’1 de gener de 1999, va portar a la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Inicialment aquesta es va configurar com una unificació monetària, on els estats participants transferien l’exercici exclusiu de les competències en política monetària; en canvi, la unió econòmica era merament nominal i es cimentava sobre una feble coordinació de les polítiques econòmiques dels seus membres.
La gravetat de la crisi econòmica i financera ha obligat les institucions europees a adoptar un conjunt d’actuacions que han intensificat la coordinació de les polítiques econòmiques estatals. Les mesures s’han dirigit, en una primera instància, a evitar el col·lapse financer, que amenaçava d’esfondrar el funcionament econòmic de la Unió Europea (UE), i, en segon lloc, a dotar-se d’instruments i mecanismes preventius per reduir la possibilitat que, en un futur, es repeteixin aquestes crisis. Aquesta dualitat en les accions ha permès donar les primeres passes envers una unió bancària (UB) entre els països de l’eurozona.
En conseqüència, en els darrers anys, el canvi introduït en l’operativitat de la UEM ha estat destacable: la crisi en va posar al descobert les vulnerabilitats, els desequilibris i els problemes de funcionament. Ara bé, les solucions aportades han obeït a la necessitat de donar respostes ràpides als problemes que ocasionava la greu situació desencadenada. L’activitat desenvolupada en els últims anys, en moltes ocasions amb caràcter d’urgència, ha comportat l’adopció d’un complex entramat normatiu de diversa naturalesa, sobre qüestions similars, amb la pretensió d’assolir finalitats semblants. Aquesta circumstància ha donat lloc a la creació d’un conglomerat normatiu heterogeni i mancat de transparència.Llegeix més »