El context actual de moltes administracions públiques d’arreu del món es caracteritza per una situació d’elevat endeutament públic, generat en gran mesura arran de la darrera gran crisi econòmica i fiscal, el qual, malgrat la realització de diferents esforços quant a consolidació fiscal, les previsions futures estimen una situació d’estancament o lleu reducció en el mitjà termini (1). Aquest fet, unit al potencial impacte pressupostari de l’envelliment poblacional, suposa un gran repte per a aquests governs, els quals han d’equilibrar mesures de reducció del deute públic per tal de tornar a trajectòries sostenibles, amb pressions de despesa quant a serveis sanitaris i d’atenció a l’envelliment i l’autonomia personal (2).

Per fer front a aquesta situació, es considera cabdal poder obtenir el que es coneix com a “espais fiscals”, concepte que fa referència a la capacitat de cercar mesures que permetin finançar increments de despesa (o reduccions d’ingressos) sense malmetre la sostenibilitat de les finances públiques (3). En l’esmentat context, la cerca o generació d’espais fiscals tindria per finalitat poder finançar les esmentades pressions actuals i futures de la despesa dins d’un context de restricció pressupostària i consolidació fiscal.Llegeix més »