L’escenari del teletreball com a nova forma d’organització
L’organització del treball és un element crucial per a les societats. Constitueix un element que condiciona com les entitats s’estructuren i es relacionen, i genera conseqüències més enllà d’aquestes, per exemple en l’àmbit social (gestió de serveis públics, la conciliació amb la vida personal i familiar, etc.) o en l’àmbit econòmic (promou i afavoreix el consum de determinats productes o serveis vers d’altres). En la forma d’organització del treball, han resultat històricament rellevants els avenços tecnològics i les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) han pres un paper clau en l’actual societat digital.Llegeix més »
Etiqueta: digitalització
La ciberseguretat, factor essencial per al teletreball – Oriol Torruella i Torres
Els serveis públics digitals. Una manera de donar resposta a les necessitats de la ciutadania – Marga Bonmatí Pérez
És indubtable que vivim un moment de canvi accelerat de la nostra societat, marcat especialment per una “revolució digital” que, com qualsevol revolució, planteja nous reptes que impliquen superació d’amenaces i oportunitats per explotar.
Aquest escenari d’era digital també suposa un gran repte a les administracions públiques i és per a elles una obligació i una responsabilitat adaptar-se a aquest nou entorn i donar resposta a les necessitats de la ciutadania de forma eficient, eficaç i a través de serveis públics digitals de qualitat.
Les administracions públiques han de fer un gir ràpid i efectiu en la forma de relacionar-se amb la ciutadania i en la qualitat dels serveis que presten
Certament, el paper de l’Administració pública ha anat evolucionant i millorant amb el temps, però la gestió administrativa sempre ha anat acompanyada d’un posat d’opacitat, lentitud, complexitat i llunyania cap als ciutadans a quals ofereixen serveis. Aquesta imatge ha de canviar. Les administracions públiques han de fer un gir ràpid i efectiu en la forma de relacionar-se amb la ciutadania i en la qualitat dels serveis que presten. L’adaptació a la societat digital és una gran oportunitat.Llegeix més »
Intel·ligència artificial, sector públic i juristes – Clara I. Velasco Rico
En l’epíleg de l’obra col·lectiva A las puertas de la administración digital. Una guía detallada para la aplicación de las Leyes 39/2015 y 40/2015, coordinada per A. Cerrillo i Martínez, s’afirma que les nostres administracions públiques van estar immerses en un procés “d’electronificació” durant les dues darreres dècades. Aquest procés se centrava específicament en el desplegament de les infraestructures de gestió administrativa en un entorn virtual, en la posada en marxa de nous canals de comunicació entre l’Administració i els ciutadans a les xarxes i en la sistematització i reordenació dels processos de presa de decisions, tenint en compte les noves eines electròniques de gestió i tractament de la informació. Aquell paradigma era l’anomenada administració electrònica. Responen a aquesta realitat, per exemple, les modificacions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú, l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés dels ciutadans als serveis públics electrònics, o, a Catalunya, la promulgació de les lleis 26/2010, de 3 d’agost, de procediment administratiu comú de les administracions públiques de Catalunya, i 29/2010, de 3 d’agost, d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.
Amb aquest procés ni de bon tros conclòs (penseu només, en l’entrada en vigor demorada de determinats preceptes de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú, en matèria d’administració electrònica), en els darrers anys, han emergit tecnologies disruptives que fan envellir les adaptacions per conformar una administració electrònica. Certament, hem entrat de forma vertiginosa, i amb el peu canviat, a l’era de la robòtica, dels algoritmes i de la intel·ligència artificial, de les dades massives i, també, de les cadenes de blocs (blockchains).Llegeix més »