La vinculación estrecha entre federalismo y justicia constitucional – Xabier Arzoz Santisteban
Catedrático de derecho administrativo en la UNED

" "Frente a lo que suele afirmarse, los tribunales constitucionales surgieron como respuesta a la necesidad de garantizar la unión del Estado en contextos de descentralización política, más que para la garantía abstracta de la Constitución o la tutela de los derechos fundamentales, funciones que bien podían ser desempeñadas por la jurisdicción ordinaria y que, en su caso, fueron atribuidas a los nuevos tribunales constitucionales como complemento. Los tres primeros modelos de control concentrado de constitucionalidad, creados después de la Primera Guerra Mundial (Austria, Checoslovaquia y España), muestran la estrecha vinculación en el moderno Estado constitucional entre la decisión de fraccionar el poder legislativo y la de crear un tribunal constitucional especializado. A este respecto resultan ilustrativos las concepciones y el proceso de decisión política desarrollados en Austria.Read More »

Torna la guerra de banderes (ara als tribunals). La doctrina de la STS de 26 de maig de 2020 sobre l’exhibició de símbols polítics no oficials o com voler tapar el sol amb la mà – Joan Ridao
Professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Introducció
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va dictar el 26 de maig passat una sentència que fixa doctrina i que determina que no és compatible ni amb la Constitució (CE) ni amb el marc legal i, en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics, tot i que aquestes no substitueixin la bandera d’Espanya i les altres banderes legalment o estatutàriament instituïdes, sinó que hi concorrin.

La sentència es referia a un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del 30 de setembre de 2016, que reconeixia l’ensenya de set estrelles verdes com un dels símbols del poble canari, i que acordava la seva hissada el 22 d’octubre de 2016 —en commemoració del seu 52è aniversari— a la vorera exterior de l’edifici, davant de la façana de la corporació, i en un pal auxiliar. El TS raona l’anul·lació d’aquell acord perquè la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, estableix la forma com ha de col·locar-se no només la bandera d’Espanya sinó també la de les comunitats autònomes i els ens municipals, i perquè, encara que l’acord fos adoptat per un òrgan col·legiat i amb el vot de la majoria dels grups polítics, no s’incardinava en el marc competencial fixat per la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.Read More »

“Piove, porco governo”? Estat d’alarma: limitació o suspensió de drets? La interlocutòria 40/2020, de 30 d’abril, del Tribunal Constitucional – Ricard Brotat i Jubert
Professor (doctor) associat de dret constitucional a la UAB

Introducció
L’origen del dret d’excepció cal buscar-lo en el naixement de l’estat de dret. La democràcia reconeix, mitjançant la institució anomenada per la doctrina “defensa de la Constitució”, la possibilitat de suspensió dels drets dels ciutadans per garantir la supervivència del sistema. Així, invocant el principi de la legítima defensa, els revolucionaris francesos van justificar la necessitat d’adoptar mesures de defensa extraordinària de la Constitució i els drets dels ciutadans (l’état de siège). La idea era que, sense un ordre públic garantit, els ciutadans no podrien exercir els seus drets fonamentals i, per tant, aquests es suspenien per normalitzar la situació i tornar a tenir la possibilitat d’exercir-los plenament.Read More »

La pandemia, el constitucionalismo y los derechos, con especial referencia a México – Víctor Collí Ek
Profesor de derecho constitucional en la Universidad Autónoma de Campeche

Sin duda alguna lo que está pasando actualmente en el mundo es un evento sin precedentes. Nunca habíamos estado tan interconectados y habíamos sido tan interdependientes. El virus SARS CoV-2 y la enfermedad que genera, la COVID-19, definitivamente están hechos para la sociedad actual. Es un virus muy eficiente en su capacidad de supervivencia y contagio.

El estado de cosas actual indudablemente provoca nuestra reacción instintiva a la desesperación y los actos que esto genera, pero —como siempre nos han recomendado— no hay que perder la calma, como personas y como sociedad. Hay que parar un momento, observar y tener una idea clara de cómo estamos, qué tenemos, qué necesitamos. Esto es especialmente importante cuando hablamos de respetar la dignidad humana.Read More »

La sentència N.D. i N.T. contra Espanya: la nova doctrina de la Gran Sala del TEDH sobre les anomenades devolucions en calent – Markus González Beilfuss
Professor titular de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Tanca metàlica amb restes de roba trencada i enganxada
Autoria: fronterasur, amb llicència CC BY-NC 2.0

El passat 13 de febrer, la Gran Sala del TEDH va dictar la sentència definitiva sobre el cas N.D. i N.T. contra Espanya, en què l’objecte principal de debat era si la “devolució en calent” al Marroc de dos joves subsaharians que havien intentat saltar la tanca de Melilla havia vulnerat el Conveni europeu de drets humans (CEDH). La decisió de la Gran Sala s’esperava amb molt d’interès per part del Govern espanyol i les organitzacions no governamentals que treballen en l’àmbit de l’asil i l’estrangeria, i no ha deixat indiferent a ningú: la Gran Sala ha donat de forma unànime la raó al Govern espanyol i s’ha apartat del criteri de la Sala Tercera del TEDH, que en una sentència prèvia havia considerat també per unanimitat que l’actuació de la Guàrdia Civil havia vulnerat la prohibició d’expulsions col·lectives de persones estrangeres establerta a l’article 4 del Protocol 4 al CEDH. Aquest apunt pretén centrar-se en els aspectes més importants d’una decisió judicial que pot ser molt transcendent des del punt de vista dels límits del control de fronteres a Espanya i Europa i que, com es veurà, és molt discutible des d’un punt de vista jurídic, a la vegada que perillosa des de la perspectiva de la protecció efectiva dels drets reconeguts al Conveni europeu de drets humans.Read More »