Durante el verano, el Parlamento y el Consejo Europeos han publicado sus propuestas de modificación a la Ley de Inteligencia Artificial (IA), elaborada por la Comisión Europea en el 2021.[i] Lo que sigue ahora son negociaciones entre esas tres instituciones europeas sobre la versión final de la Ley. En este escrito enfocaré una de las sugerencias que el Parlamento ha puesto sobre la mesa –la definición de la IA– y trataré de explicar distintas lecturas de la misma. El lector podría preguntarse qué necesidad tenemos de este ejercicio de análisis minucioso y a lo mejor tendría razón: la Ley tiene muchos más aspectos para analizar, pero considero interesante efectuar este “descuartizamiento” de un concepto interpretado por las instituciones europeas en maneras tan distintas. Además, mirarlo de cerca nos ofrece también las lecturas a macro nivel sobre la regulación de la tecnología en general y la IA en particular.Llegeix més »
Etiqueta: dret digital
El Parlamento Europeo propone una nueva definición de IA – Migle Laukyte
L’ús d’algoritmes en la presa de decisions administratives: oportunitats i riscos – Agustí Cerrillo i Martínez
Catedràtic de Dret Administratiu. Universitat Oberta de Catalunya
Les administracions públiques no són alienes a la transformació digital que està impulsant la utilització de la intel·ligència artificial.
L’atenció a la ciutadania a través de robots conversacionals, la prestació proactiva i personalitzada de serveis en funció de les necessitats de les persones, l’anàlisi automatitzada de dades per lluitar contra el frau i la corrupció, la lectura de matrícules de cotxes que circulen per la via pública o la utilització de vehicles autònoms en el transport urbà són algun dels projectes experimentals basats en l’ús de la intel·ligència artificial impulsats per diferents administracions públiques.
En els darrers anys, la intel·ligència artificial està generant interès en responsables i treballadors i treballadores públics. Paral·lelament, també està ocupant l’atenció dels acadèmics. Precisament, la Revista Catalana de Dret Públic va publicar en el número 58 diversos articles dedicats a aquesta temàtica.Llegeix més »
El Decret llei 14/2019 i la mordassa digital – Andrés Boix Palop
El dia 27 de novembre la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va convalidar, amb els vots favorables de PSOE, PP i C’s, el Decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, mitjançant el qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’Administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, que havia estat aprovat pel Consell de Ministres només dues setmanes abans de les proppassades eleccions generals del 10 de novembre de 2019. D’alguna manera, la majoria parlamentària que ha donat suport a les mesures, des del PSOE com a partit de govern fins a les forces conservadores que han estat protagonistes a l’oposició els darrers anys (els esmentats PP i C’s), ha reproduït una alineació que era perfectament coherent en el moment en què el Consell de Ministres va aprovar el text del Decret llei, quan el PSOE encarava la campanya electoral amb un discurs de fermesa contra l’independentisme i les actuacions del Govern català. Tanmateix, i després dels resultats de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, sembla que les opcions del PSOE per ser reconduït al Govern d’Espanya passen per un pacte amb forces com Podemos i d’altres partits, incloent-hi com a necessària l’abstenció de, com a mínim, un dels dos principals partits independentistes catalans amb representació al Congrés dels Diputats. Paradoxalment, tots aquests potencials socis de govern del PSOE han votat en contra de la convalidació de l’esmentat Decret llei (PNB, Compromís, ERC, JxCat) o s’hi han abstingut (Podemos) sense amagar la seua incomoditat amb els continguts del text. Les raons d’aquesta incomoditat són conegudes: com a norma d’aplicació general, i més enllà dels problemes addicionals que genera el fet que acabe limitant possibilitats d’acció de les administracions autonòmiques i locals que mai no havien estat considerades problemàtiques només pel fet que es tem que per eixa via el Govern de la Generalitat de Catalunya podria potencialment desenvolupar certes iniciatives polítiques, el Decret llei 14/2019 és un exemple paradigmàtic de com darrerament les normes de dret públic s’han acostumat a limitar i restringir llibertats digitals d’una manera molt probablement innecessària i desproporcionada. Així doncs, tractem d’explicar alguns dels problemes jurídics de la norma i assenyalem aquesta manca de proporcionalitat.Llegeix més »
Dissenyar la intel·ligència artificial – Ricard Martínez Martínez
La intel·ligència artificial (IA) és, sens dubte, l’última i més destacada de les tecnologies en Hype Cycle de Gartner. D’alguna manera, en cas que es confirmin les expectatives pot ser certament una tecnologia disruptiva. El somni de les xarxes neuronals, de les màquines que prenen decisions autònomes de propòsit general que perseguim des de finals dels cinquanta del segle passat sembla estar hui més pròxim. De segur, l’avanç previ de la tecnologia ha proporcionat les bases que podrien fer-ho realitat.Llegeix més »