Etiqueta: dret internacional

Reflexionant sobre el concepte de secessió i la seva legitimitat legal, política i moral a principis del segle XXI. Ressenya del llibre “La legitimidad de la secesión a debate”, de Jorge Cagiao y Conde i Gennaro Ferraiuolo (editors) – Antoni Abat i Ninet
 Professor visitant a la Universitat Hebrea de Jerusalem, investigador de recerca al Democracy Institute de la Central European University & Faculty adscrita al Jaeckle Center for Law, Democracy and Governance

EAPCDeixa un comentari

En el llibre La legitimidad de la secesión a debate (Catarata, 2022), editat per dos experts en nacionalisme i sistemes polítics de distribució territorial, es plasmen les ponències presentades pels col·laboradors a la jornada “La legitimidad de la secesión en contextos democráticos a debate” organitzades conjuntament per la Universitat de Tours, pel grup de recerca Interactions Culturelles et Discursives i la Universitat Frederic II de Nàpols, que va tenir lloc el passat 4 de juny de 2021. El llibre consta d’una breu introducció i sis capítols, on els col·laboradors analitzen diferents aspectes i, des de diferents àmbits disciplinaris, qüestions i temàtiques relacionades amb la secessió. L’obra plasma posicionaments i reflexions que en alguns casos poden considerar-se no sols contradictoris sinó antagònics sobre el tema objecte d’anàlisi. En aquest sentit, els editors, tal com avancen en la introducció del text, aconsegueixen oferir al lector una obra que compila capítols d’experts que enriqueix el debat sobre el concepte de secessió, i sobre la legitimitat o manca d’aquesta en el processos secessionistes. Altrament dit, la diversitat d’opinions expressada pels autors enriqueix i reflecteix les posicions legals i polítiques sobre processos de secessió endegats en sistemes democràtics plens o imperfectes.Llegeix més »

La progressiva consolidació de la Unió Econòmica i Monetària al si de la Unió Europea – Andreu Olesti Rayo

EAPCDeixa un comentari

L’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’1 de novembre de 1993, va ser el punt de sortida del procés que, anys després, l’1 de gener de 1999, va portar a la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Inicialment aquesta es va configurar com una unificació monetària, on els estats participants transferien l’exercici exclusiu de les competències en política monetària; en canvi, la unió econòmica era merament nominal i es cimentava sobre una feble coordinació de les polítiques econòmiques dels seus membres.

La gravetat de la crisi econòmica i financera ha obligat les institucions europees a adoptar un conjunt d’actuacions que han intensificat la coordinació de les polítiques econòmiques estatals. Les mesures s’han dirigit, en una primera instància, a evitar el col·lapse financer, que amenaçava d’esfondrar el funcionament econòmic de la Unió Europea (UE), i, en segon lloc, a dotar-se d’instruments i mecanismes preventius per reduir la possibilitat que, en un futur, es repeteixin aquestes crisis. Aquesta dualitat en les accions ha permès donar les primeres passes envers una unió bancària (UB) entre els països de l’eurozona.

En conseqüència, en els darrers anys, el canvi introduït en l’operativitat de la UEM ha estat destacable: la crisi en va posar al descobert les vulnerabilitats, els desequilibris i els problemes de funcionament. Ara bé, les solucions aportades han obeït a la necessitat de donar respostes ràpides als problemes que ocasionava la greu situació desencadenada. L’activitat desenvolupada en els últims anys, en moltes ocasions amb caràcter d’urgència, ha comportat l’adopció d’un complex entramat normatiu de diversa naturalesa, sobre qüestions similars, amb la pretensió d’assolir finalitats semblants. Aquesta circumstància ha donat lloc a la creació d’un conglomerat normatiu heterogeni i mancat de transparència.Llegeix més »

El Derecho internacional de los derechos humanos en período de crisis – Andreu Olesti

EAPCDeixa un comentari

Bonet Pérez, Jordi; Saura Estapà, Jaume (ed.). El Derecho internacional de los derechos humanos en período de crisis. Estudios desde la perspectiva de su aplicabilidad. Madrid: Marcial Pons, 2013. 323 p. ISBN: 9788415948247

La obra que se referencia es uno de los resultados del proyecto de investigación titulado “La exigibilidad del DIDH en situaciones de crisis” que fue financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación, y cuyo investigador principal era el profesor Jordi Bonet. El objetivo esencial del proyecto, según expresa su investigador principal, ha consistido en analizar “la incidencia instrumental del Derecho Internacional de los derechos humanos (DIDH), en la gestión, nacional e internacional, de situaciones de crisis, cualquiera que sea su naturaleza, tengan aquellas una dimensión estrictamente doméstica o respondan a dinámicas regionales o globales”. Llegeix més »

Alimentación y derecho internacional. Normas, instituciones y procesos – Elisenda Calvet

EAPCDeixa un comentari

Pons Ràfols, Xavier (ed.). Alimentación y derecho internacional. Normas, instituciones y processos. Madrid: Marcial Pons, 2013. 410 p. ISBN-978-84-15984-15-5.

Aquesta obra col·lectiva, dirigida pel Dr. Xavier Pons Ràfols, on participen una bona part de professors de l’Àrea de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona, així com també d’altres professors i experts en la matèria objecte d’estudi, s’emmarca en el projecte d’investigació “Salud humana y seguridad alimentaria: elementos de cooperación internacional” finançat per la Dirección General de Investigación de l’antic Ministerio de Ciencia e Innovación, i ofereix una àmplia panoràmica, amb un enfocament internacional, de diversos aspectes, fonamentalment juridicointernacionals, però també econòmics i polítics, relacionats amb l’alimentació. Així, doncs, l’obra es divideix en tres parts: la primera se centra en l’accés a l’alimentació i la governança internacional de la seguretat alimentària; la segona en la biotecnologia, la seguretat alimentària i el dret internacional i comunitari; i la tercera en l’alimentació, l’agricultura i el comerç internacional.Llegeix més »