Ressenya de l’article “La influència del procediment legislatiu en la qualitat de les lleis”, de Joan Ridao – Ramon Prat Bofill
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i subdirector general de Relacions amb el Parlament del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Bancada del Parlament de Catalunya
Font: Parlament de Catalunya (Jordi Garcia Monte), 2022.

La preocupació per la bona qualitat de les lleis en la cultura jurídica catalana ve de lluny. Encara que en un context jurídic diferent i amb orientacions distintes, el Liber Iudiciorum ja va preveure disposicions en aquest sentit. La tècnica legislativa, doncs, ha estat sempre un component essencial en els treballs d’elaboració de les lleis i de la normativa en general, i té per finalitat garantir que la norma sigui l’expressió inequívoca de la voluntat del legislador, que la norma sigui clara i ben estructurada, i que s’entengui. Pel Tribunal Constitucional (TC), el principi de la seguretat jurídica comporta que el legislador hagi de mirar que el resultat del seu treball sigui clar, que no doni lloc a la confusió, que els operadors jurídics i els ciutadans sàpiguen a què han d’atenir-se, i que les relacions dins de l’ordenament jurídic no creïn perplexitats difícilment salvables respecte a la previsibilitat de quin sigui el dret aplicable i quines siguin les conseqüències que es deriven de l’aplicació de les normes vigents (STC 46/1990, FJ 4).Llegeix més »

Legislació en temps de pandèmia. L’ús del decret llei a Catalunya – Ramon Prat Bofill
Subdirector general de Relacions amb el Parlament i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

La figura normativa del decret llei a l’ordenament jurídic
La Constitució espanyola inclou la figura normativa del decret llei en el sistema de fonts del dret. Ho fa a l’article 86, dins del capítol segon del títol III, dedicat a l’elaboració de les lleis. També l’incorpora l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 dins del capítol primer del títol II, referit al Parlament.

Com és sabut, el decret llei és una norma amb rang de llei que els governs elaboren i promulguen abans de cap intervenció de l‘Assemblea legislativa –la tramita posteriorment– per motius de necessitat urgent i extraordinària, que són els elements que configuren l’anomenat pressupòsit habilitant de la norma. Els governs no poden exercir aquesta facultat sense que es donin alhora aquestes dues circumstàncies, però tampoc poden exercir-la per regular, en el cas del govern de l’Estat, sobre institucions bàsiques de l’Estat; sobre els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, i sobre el règim de les comunitats autònomes, ni tampoc en relació amb el dret electoral general ni als pressupostos generals de l’Estat. El Govern de Catalunya tampoc no pot dictar decrets llei relatius a la reforma de l’Estatut, a les matèries reservades a les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, a la regulació essencial i al desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i als pressupostos de la Generalitat. El decret llei és una excepció a la facultat del legislador, d’aquí venen totes aquestes limitacions.Llegeix més »

La pèrdua de la condició de diputat d’Alberto Rodríguez – Joan Ridao
Professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya (en serveis especials)

Font: Unidas Podemos

Novament, un cas d’ingerència dels tribunals en l’esfera de les decisions dels parlaments sobre l’estatut dels seus membres
Com és conegut, la Sentència del Tribunal Suprem (TS) 750/2021, del 6 d’octubre, dictada en la causa especial 3/21029/2019 per un tribunal de set magistrats encapçalat pel president de la Sala Segona, Manuel Marchena, va considerar provat que el dirigent de Podemos, Alberto Rodríguez, va participar en 2014 en una escena grupal violenta contra policies després d’una manifestació a La Laguna (Tenerife), i que es va acostar a un dels agents i li va clavar una puntada de peu al genoll.

Per arribar a la condemna, el Tribunal es va basar únicament en la declaració com a testimoni del mateix policia agredit, de qui la sentència diu que no només “no va expressar cap dubte” al respecte, sinó que va persistir en la seva declaració i que això mateix es va veure corroborat pel fet d’haver acudit immediatament a rebre assistència mèdica. No obstant això, i és rellevant, dos dels magistrats que integraven el tribunal van manifestar la seva “radical” discrepància en sengles vots particulars, per considerar feble la prova practicada si del que es tractava, com en tot judici penal, era d’enervar el dret fonamental respecte a la presumpció d’innocència del condemnat.Llegeix més »

La Comissió de Venècia i l’oposició parlamentària – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional a la UB

La Comissió de Venècia és un organisme consultiu del Consell d’Europa que, com el seu nom oficial indica, està al servei de la democràcia mitjançant el dret. En aquest sentit, desenvolupa, entre altres comeses, tasques d’assessorament i d’estudi destinades a millorar el funcionament de les institucions democràtiques en els estats membres de l’esmentada institució internacional. Els que hem tingut el privilegi de col·laborar en missions de la Comissió de Venècia podem donar fe de la utilitat de les intervencions d’aquest organisme en determinats processos de consolidació democràtica, com, per exemple, en els esdevinguts en alguns països de l’est d’Europa.

Atès el perfil descrit, revesteix un gran interès que la Comissió de Venècia aprovés el juny de 2019 el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris (CDL-AD(2019)015). Es tracta d’un text que, partint de resolucions anteriors de la mateixa Comissió de Venècia, d’informes d’organismes internacionals com la Unió Interparlamentària i de la herència constitucional europea, pretén oferir amb una certa concreció les pautes per inspirar la configuració de l’estatut jurídic de l’oposició en un parlament democràtic.Llegeix més »