Etiqueta: dret parlamentari

Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
 Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »

La crisis de credibilidad y de confianza en la ley ¿es la crisis del estado de derecho? – Dolors Canals i Ametller
 Profesora titular de Derecho Administrativo de la Universitat de Girona

EAPCDeixa un comentari

Este es un breve comentario sobre un tema por desgracia demasiado conocido como es la crisis de credibilidad y de confianza en la Ley, y sobre algunos instrumentos orientados a remediarla.

Ambas cualidades inseparables, credibilidad y confianza, vienen a certificar el valor constitucional de la seguridad jurídica, uno de los fundamentos básicos del Estado de Derecho. De ahí que la pérdida de ambas por parte de la ciudadanía conlleve el riesgo de una crisis del modelo de Estado contemporáneo; un modelo, por otra parte, cuya protección es un objetivo prioritario para las instituciones europeas. Su garantía efectiva es hoy día una exigencia indispensable para la recepción de los fondos europeos Next Generation EU (Reglamento UE 2021/241, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de febrero de 2021, por el que se establece el Mecanismo de Recuperación y Resiliencia). En esta línea, la Comisión Europea inició en 2020 la elaboración de una serie de informes sobre la situación del Estado de Derecho en cada uno de los Estados miembros, cuyos resultados no son del todo satisfactorios.Llegeix més »

Ressenya de l’article “La influència del procediment legislatiu en la qualitat de les lleis”, de Joan Ridao – Ramon Prat Bofill
 Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i subdirector general de Relacions amb el Parlament del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

EAPCDeixa un comentari
Bancada del Parlament de Catalunya
Font: Parlament de Catalunya (Jordi Garcia Monte), 2022.

La preocupació per la bona qualitat de les lleis en la cultura jurídica catalana ve de lluny. Encara que en un context jurídic diferent i amb orientacions distintes, el Liber Iudiciorum ja va preveure disposicions en aquest sentit. La tècnica legislativa, doncs, ha estat sempre un component essencial en els treballs d’elaboració de les lleis i de la normativa en general, i té per finalitat garantir que la norma sigui l’expressió inequívoca de la voluntat del legislador, que la norma sigui clara i ben estructurada, i que s’entengui. Pel Tribunal Constitucional (TC), el principi de la seguretat jurídica comporta que el legislador hagi de mirar que el resultat del seu treball sigui clar, que no doni lloc a la confusió, que els operadors jurídics i els ciutadans sàpiguen a què han d’atenir-se, i que les relacions dins de l’ordenament jurídic no creïn perplexitats difícilment salvables respecte a la previsibilitat de quin sigui el dret aplicable i quines siguin les conseqüències que es deriven de l’aplicació de les normes vigents (STC 46/1990, FJ 4).Llegeix més »

Legislació en temps de pandèmia. L’ús del decret llei a Catalunya – Ramon Prat Bofill
 Subdirector general de Relacions amb el Parlament i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

La figura normativa del decret llei a l’ordenament jurídic
La Constitució espanyola inclou la figura normativa del decret llei en el sistema de fonts del dret. Ho fa a l’article 86, dins del capítol segon del títol III, dedicat a l’elaboració de les lleis. També l’incorpora l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 dins del capítol primer del títol II, referit al Parlament.

Com és sabut, el decret llei és una norma amb rang de llei que els governs elaboren i promulguen abans de cap intervenció de l‘Assemblea legislativa –la tramita posteriorment– per motius de necessitat urgent i extraordinària, que són els elements que configuren l’anomenat pressupòsit habilitant de la norma. Els governs no poden exercir aquesta facultat sense que es donin alhora aquestes dues circumstàncies, però tampoc poden exercir-la per regular, en el cas del govern de l’Estat, sobre institucions bàsiques de l’Estat; sobre els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, i sobre el règim de les comunitats autònomes, ni tampoc en relació amb el dret electoral general ni als pressupostos generals de l’Estat. El Govern de Catalunya tampoc no pot dictar decrets llei relatius a la reforma de l’Estatut, a les matèries reservades a les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, a la regulació essencial i al desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i als pressupostos de la Generalitat. El decret llei és una excepció a la facultat del legislador, d’aquí venen totes aquestes limitacions.Llegeix més »

La pèrdua de la condició de diputat d’Alberto Rodríguez – Joan Ridao
 Professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya (en serveis especials)

EAPC1 comentari
Font: Unidas Podemos

Novament, un cas d’ingerència dels tribunals en l’esfera de les decisions dels parlaments sobre l’estatut dels seus membres
Com és conegut, la Sentència del Tribunal Suprem (TS) 750/2021, del 6 d’octubre, dictada en la causa especial 3/21029/2019 per un tribunal de set magistrats encapçalat pel president de la Sala Segona, Manuel Marchena, va considerar provat que el dirigent de Podemos, Alberto Rodríguez, va participar en 2014 en una escena grupal violenta contra policies després d’una manifestació a La Laguna (Tenerife), i que es va acostar a un dels agents i li va clavar una puntada de peu al genoll.

Per arribar a la condemna, el Tribunal es va basar únicament en la declaració com a testimoni del mateix policia agredit, de qui la sentència diu que no només “no va expressar cap dubte” al respecte, sinó que va persistir en la seva declaració i que això mateix es va veure corroborat pel fet d’haver acudit immediatament a rebre assistència mèdica. No obstant això, i és rellevant, dos dels magistrats que integraven el tribunal van manifestar la seva “radical” discrepància en sengles vots particulars, per considerar feble la prova practicada si del que es tractava, com en tot judici penal, era d’enervar el dret fonamental respecte a la presumpció d’innocència del condemnat.Llegeix més »