Dues dècades de negociacions a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat sobre controvèrsies competencials (procediment de l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional) – Eva Torras Sagristà i Raül Digón Martín
Subdirectora general de Relacions amb l’Estat i responsable d’Estudis Jurídics (Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament) i professor associat (doctor) de Ciència Política (UB) i Dret Constitucional (UOC), respectivament

Reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat celebrada el 18 de febrer de 2022 al Palau de la Generalitat. Font: Comunicació del Govern

1. Introducció

D’ençà de la reforma de l’any 2000 en la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC), l’article 33.2 de la LOTC preveu una via de negociació entre el Govern de l’Estat i els governs de les comunitats autònomes per intentar resoldre discrepàncies competencials sobre normes –estatals o autonòmiques– amb rang de llei (lleis, decrets llei, decrets legislatius). El precepte disposa que el termini ordinari d’interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat (3 mesos des de la publicació de la norma) es pot estendre fins als 9 mesos si es reuneix la Comissió Bilateral entre l’Administració General de l’Estat i la comunitat autònoma, a sol·licitud d’una de les parts, i s’hi adopta un acord d’inici de negociacions sobre les discrepàncies que la norma hagi suscitat.[i] L’aplicació d’aquest procediment negociador, exponent del principi de bilateralitat (art. 3.1 EAC), resulta útil per evitar la interposició de recurs d’inconstitucionalitat (quan la negociació conclogui amb un acord que posi fi a la controvèrsia competencial). El procediment ha generat múltiples aportacions acadèmiques d’interès (González Beilfuss, 2007; Casas i Rondoní, 2011; Latorre Vila, 2013; Arbós, 2014; Roig Molés, 2015; Castrillo Vivancos, 2016; Gimeno Fernández, 2020; Alberton, 2020, etc.), que en destaquen precisament la potencialitat per evitar recursos d’inconstitucionalitat.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Detall de la façana de la casa Antoni Roger, a Barcelona, seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi de 2022, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) comparteix un any més diverses publicacions destacades i novetats editorials sobre àmbits tractats o que estan en l’òrbita de la Revista. Algunes de les obres que es presenten es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, d’altres són d’accés obert en línia i en tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.

Les obres seleccionades estan classificades alfabèticament per autors i inclouen àmbits com el dret administratiu i l’Administració pública, la regulació del ciberespai, la transparència i l’ètica pública, l’impacte de la covid en les relacions intergovernamentals, la sentència del procés, l’Administració digital, la innovació i la gestió públiques, la situació actual dels interins o el règim local, entre d’altres. Per a cadascuna de les monografies també us n’oferim una breu ressenya i l’enllaç al web de l’editorial, on podreu veure el sumari complet en la majoria dels casos. Bona lectura i bona diada de Sant Jordi a tothom.Llegeix més »

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz
Investigadora predoctoral a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

Font: Curro Palacios, llicència CC BY-NC-ND 4.0

En data 1 de febrer de 2022, el Consell de Ministres va aprovar la tramitació del projecte de la Llei estatal pel dret a l’habitatge (en endavant, projecte estatal de LDH), amb caràcter urgent. El projecte estatal de LDH es presenta com una norma pionera de la nostra democràcia, junt amb una sèrie de mecanismes per tal de garantir el dret a l’habitatge establert a l’article 47 de la Constitució (en endavant, CE).

A continuació es detallen algunes de les mesures més destacables del projecte estatal LDH com són les destinades a la protecció del parc públic d’habitatge, la creació d’un nou tipus d’habitatge, la limitació de les rendes del lloguer i la composició d’un escenari fiscal favorable a la reducció de les rendes de lloguer. A més, també es fa referència a una sèrie de qüestions competencials en relació amb la matèria d’habitatge.Llegeix més »

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert
Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor (doctor) associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB

Font: Broken car window, dumbonyc – Flickr. Llicència CC BY-SA 2.0

Introducció
El tema del civisme ha donat lloc, com és ben sabut, a una autèntica constel·lació de centenars d’ordenances de civisme i convivència repartides per tot Espanya, impulsades, en el seu moment, pel fort vent de l’ordenança de civisme i convivència de Barcelona de 2005 (tot i que la primera ordenança d’aquest tipus va ser la de l’Hospitalet de Llobregat, elaborada anys abans de la mà del referent Jesús Solores). Totes aquestes normes locals tenen, encara que no es digui expressament, un denominador comú: ser una resposta contundent a la sensació d’inseguretat.Llegeix més »

Sobre la constitucionalidad de la nueva función de autorización y ratificación de medidas sanitarias generales de la jurisdicción contencioso-administrativa – Laura Salamero Teixidó
Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo en la Universitat de Lleida

De figura residual y casi anecdótica, la autorización y ratificación judicial de medidas sanitarias que recoge la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa (LRJCA), ha pasado a convertirse en un instrumento clave en la gestión de la pandemia por parte de las autoridades sanitarias[i]. Sin embargo, su parca regulación procesal y los inexistentes amarres de la misma en la normativa en materia de salud pública han generado no pocas preocupaciones y problemas a los operadores jurídicos. Algunas de las cuestiones controvertidas que han surgido son tan esenciales como la determinación del órgano judicial competente para su cognición, el alcance del control judicial y los criterios sometidos a conocimiento del juez, el cauce procesal para su despacho y la determinación de las partes legitimadas en el proceso, los recursos procedentes o, incluso, los supuestos en los que corresponde la misma solicitud por parte de la Administración, y la distinción de los casos que justifican la petición de una ratificación posterior en lugar de la autorización previa.Llegeix més »