Les prioritats del mandat de la Síndica de Greuges de Catalunya – Esther Giménez-Salinas i Colomer
Síndica de Greuges de Catalunya

Esther Giménez-Salinas durant la presa de possessió el 14 de juliol de 2022 al Parlament. Font: Parlament de Catalunya (Ramon Boadella)

Després de prendre possessió del càrrec de Síndica de Greuges el dia 14 de juliol, he tingut l’oportunitat a mitjans de desembre de presentar els eixos i prioritats del meu mandat davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, única institució a què em correspon retre comptes en el marc de les meves funcions estatutàries. En les següents pàgines, exposaré succintament quins són aquests eixos i prioritats.

La situació del país

D’acord amb l’Estatut i la Llei 24/2009, el Síndic de Greuges és la institució de la Generalitat que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris. Per fer-ho adequadament, és imprescindible conèixer com està el país on s’han d’exercir aquests drets i llibertats, quins són els reptes i les dificultats amb les quals ens enfrontem per fer-los realitat.

En aquest sentit, la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i la situació bèl·lica que viu Europa fa imprescindible que la institució posi l’èmfasi en l’àmbit social. Entre altres qüestions, i sense ànim de ser exhaustiva, aquesta crisi està comportant:

· Augment dels índex de pobresa, particularment pobresa infantil. Amb totes les seves derivades, incloent-hi la pobresa energètica.

· Greus mancances en l’accés efectiu a un habitatge digne.

· Tensions i disfuncions en els dos serveis públics essencials de tota societat des de la perspectiva social: la salut pública (tenint molt en compte l’augment dels problemes en matèria de salut mental) i l’educació (vetllant per revertir la segregació escolar)

· Afectacions als més vulnerables, començant pels infants i la gent gran; així com les persones amb discapacitat, persones migrades, etc. Tot plegat amb perspectiva de gènere perquè, dins de qualsevol d’aquests col·lectius, la situació de les dones sempre és una mica pitjor que la dels homes.

· I una crisi climàtica i energètica que, tot i ser global, ens interpel·la i obliga a reconsiderar com ens organitzem com a societat i com a territori.Llegeix més »

Paisatge després de la pandèmia: què podem dir del Tribunal Constitucional? – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de Dret Constitucional de la UB

Avinguda Meridiana de Barcelona durant el confinament. Font: Laura Guerrero amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un cop passats –esperem no equivocar-nos– els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, és possible reflexionar amb millor perspectiva sobre quin ha estat el paper desenvolupat pels diferents poders públics en el marc d’una situació inèdita, sense precedents en la democràcia espanyola. Les anàlisis es poden fer des de diversos vessants, però centrarem el present comentari en les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i intentarem esbrinar quin ha estat el fil conductor que les ha guiades.Llegeix més »

Sobre la constitucionalidad de la nueva función de autorización y ratificación de medidas sanitarias generales de la jurisdicción contencioso-administrativa – Laura Salamero Teixidó
Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo en la Universitat de Lleida

De figura residual y casi anecdótica, la autorización y ratificación judicial de medidas sanitarias que recoge la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa (LRJCA), ha pasado a convertirse en un instrumento clave en la gestión de la pandemia por parte de las autoridades sanitarias[i]. Sin embargo, su parca regulación procesal y los inexistentes amarres de la misma en la normativa en materia de salud pública han generado no pocas preocupaciones y problemas a los operadores jurídicos. Algunas de las cuestiones controvertidas que han surgido son tan esenciales como la determinación del órgano judicial competente para su cognición, el alcance del control judicial y los criterios sometidos a conocimiento del juez, el cauce procesal para su despacho y la determinación de las partes legitimadas en el proceso, los recursos procedentes o, incluso, los supuestos en los que corresponde la misma solicitud por parte de la Administración, y la distinción de los casos que justifican la petición de una ratificación posterior en lugar de la autorización previa.Llegeix més »

Restricció de la mobilitat nocturna sense estat d’alarma: límits i possibilitats – Genís Vives Cantero
Graduat en dret per la UB i assistent de recerca de l’Observatori de Dret Públic

Font: Ajuntament de Sabadell, llicència CC BY 2.0

A finals de desembre del 2021, el Govern de la Generalitat anunciava que, de nou, la restricció de la mobilitat nocturna – coneguda a diferents països com a “toc de queda” – tornava a estar sobre la taula. Immediatament les xarxes s’omplien d’indignació, i alguns juristes es van llançar ràpidament a la piscina per determinar que, sense estat d’alarma, la mesura és il·legal, inconstitucional o, fins i tot, vulnera drets fonamentals. En aquest apunt intento respondre els principals dubtes amb rerefons jurídic que es poden plantejar entorn la limitació de la llibertat de circulació en horari nocturn.

1. Drets fonamentals i restricció de la mobilitat nocturna

Els drets fonamentals són, segons Ferrajoli, aquells drets i llibertats que gaudeixen de màxima protecció constitucional, ja que s’entén que són drets subjectius —expectativa positiva o negativa agregada a un subjecte per una norma jurídica— que corresponen universalment a tots els éssers humans com a “dotats de l’status de persones, de ciutadans o persones amb capacitat d’obrar”.

A la Constitució espanyola (en endavant, CE), els drets fonamentals són els compresos entre els articles 14 i 29, com ara la llibertat ideològica, la inviolabilitat del domicili o la llibertat d’expressió. D’acord amb l’article 53 CE, tenen una sèrie de garanties addicionals a la resta de drets: vinculen a tots els poders públics, tenen reserva de llei (només per llei es podrà regular el seu exercici i caldrà respectar-ne el contingut essencial, controlat per la via del recurs d’inconstitucionalitat davant del TC), qualsevol ciutadà pot exigir-ne la tutela davant dels tribunals ordinaris amb un procediment preferent i sumari, es podrà arribar al Constitucional per la via del recurs d’empara i el seu procediment de reforma constitucional és més complicat.

La restricció de la mobilitat nocturna implica limitar la circulació de persones durant unes determinades hores, habitualment durant la nit, motiu pel qual també se’l coneix com a confinament nocturn. L’article 19 CE estableix el dret a la lliure circulació de persones, recollit també en termes molt similars per l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, aquesta restricció implica limitar aquest dret, és a dir, s’impedeix el seu exercici durant unes hores concretes. Això no és el mateix que la seva suspensió, que implicaria la seva ineficàcia temporal i la impossibilitat d’exigir-lo davant del poder públic, que només pot ser declarat mitjançant l’estat d’excepció i de setge declarat pel Congrés dels Diputats (article 55 CE).Llegeix més »

El certificat COVID com a mesura per accedir als establiments, des de la perspectiva de la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Amb la finalitat de facilitar la lliure circulació dins la Unió Europea, es va aprovar el Reglament (UE) 2021/953 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID-19 interoperables de vacunació, de prova diagnòstica i de recuperació (certificat COVID digital de la UE), a fi de facilitar la lliure circulació durant la pandèmia de COVID-19, on es regulen les condicions per a l’expedició, verificació i acceptació dels certificats COVID-19, també coneguts com a passaport COVID. Tot i que em centraré en aquest Reglament, convé tenir present que l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID respecte als nacionals de tercers països és objecte del Reglament (UE) 2021/954.

El certificat COVID digital de la UE comprèn a la vegada tres tipus de certificats. El primer, permet acreditar que el seu titular ha rebut una vacuna contra la COVID-19 en l’Estat membre que expedeix el certificat (certificat de vacunació). El segon acredita que el seu titular s’ha realitzat una prova diagnòstica recent amb resultat negatiu (certificat de prova diagnòstica). I el tercer, deixa constància que la persona titular s’ha recuperat de la infecció per COVID-19 (certificat de recuperació).Llegeix més »