Davant dels luctuosos successos de Ceuta i les allaus humanes a Melilla, cal preguntar-nos si és possible avui posar portes al camp o fronteres al mar Mediterrani i a l’Oceà Atlàntic per tallar la previsible, probable i segura entrada il·legal d’immigrants irregulars des del nord i l’oest de l’Àfrica, dirigits i liderats, amb sagacitat, pels mercaders d’esclaus com ho són “les màfies”.

Sobre els fets a Ceuta, el ministre de l’Interior d’Espanya va justificar, en un primer moment, l’ús de mesures de prevenció i protecció de les fronteres, va defensar l’actuació de les forces de seguretat de l’Estat i de la guàrdia civil, per l’ús de pilotes de goma “dissuasòries“; però el realment sorprenent és que va inventar un nou concepte “alegal” de frontera marítima que, considero, no està d’acord amb el dret internacional ni amb el dret del mar i, a la vegada, és contrària al dret internacional dels drets humans. El dret del mar obliga a socórrer i salvar a qualsevol persona, estigui on estigui i sigui del color o religió que tingui i, a més, estigui embarcat, sigui polissó o arribi nedant a una costa.Llegeix més »