Recensió de l’obra ‘Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública’, de Juli Ponce Solé – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu. Universitat Autònoma de Barcelona

Si afirmem que recentment ha vist la llum un altre manual de dret administratiu, no faltaríem a la veritat però tampoc l’encertaríem de ple, perquè el Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública (Tirant lo Blanch, 2020), si bé manté en termes generals l’estructura temàtica dels manuals de tota la vida, dona entrada a uns continguts plenament coherents amb els nous models imperants de qualitat i docència universitàries, hereus directes de la necessària posada al dia que, per a les universitats espanyoles, ha suposat el procés d’integració en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com a procés de Bolonya.

I no ens hauríem de sorprendre del contingut, si tenim en compte que al seu autor, el Dr. Juli Ponce, l’avala una experiència dilatada com a docent i reconegut investigador, dins i fora de les nostres fronteres, el que li ha permès d’immergir-se, ja des dels inicis de la carrera universitària, en els mètodes pedagògics i docents que han fet fortuna en d’altres països, molt en particular, del model d’ensenyament anglosaxó, el common law, on les diferents branques del dret no es troben parcel·lades asèpticament en compartiments estancs, mercès a l’absència de categoritzacions rígides en excés. Fruit d’aquesta experiència, el Dr. Ponce ha produït seminal works, com els treballs dedicats a la bona administració i el dret a l’habitatge, que han obert camí a investigacions posteriors.Llegeix més »

Torna la guerra de banderes (ara als tribunals). La doctrina de la STS de 26 de maig de 2020 sobre l’exhibició de símbols polítics no oficials o com voler tapar el sol amb la mà – Joan Ridao
Professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Introducció
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va dictar el 26 de maig passat una sentència que fixa doctrina i que determina que no és compatible ni amb la Constitució (CE) ni amb el marc legal i, en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics, tot i que aquestes no substitueixin la bandera d’Espanya i les altres banderes legalment o estatutàriament instituïdes, sinó que hi concorrin.

La sentència es referia a un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del 30 de setembre de 2016, que reconeixia l’ensenya de set estrelles verdes com un dels símbols del poble canari, i que acordava la seva hissada el 22 d’octubre de 2016 —en commemoració del seu 52è aniversari— a la vorera exterior de l’edifici, davant de la façana de la corporació, i en un pal auxiliar. El TS raona l’anul·lació d’aquell acord perquè la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, estableix la forma com ha de col·locar-se no només la bandera d’Espanya sinó també la de les comunitats autònomes i els ens municipals, i perquè, encara que l’acord fos adoptat per un òrgan col·legiat i amb el vot de la majoria dels grups polítics, no s’incardinava en el marc competencial fixat per la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.Llegeix més »