Un nou marc per a la funció pública catalana – Ramon Galindo Caldés
Professor agregat de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya

El marc normatiu de la funció pública és complex, fragmentari i en bona part va ser configurat fa dècades. L’Administració dels anys vuitanta poc té a veure amb l’actual, que afronta reptes determinants pel que fa als seus recursos humans. L’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) va néixer com un intent de modernitzar l’ocupació pública i adaptar-la a nous temps. Aquesta reforma de la llei bàsica del règim de funció pública necessitava el seu desenvolupament pel legislador autonòmic. Només en un cas ho va fer, amb l’aprovació de la Ley 13/2015, de 8 de abril, de Función Pública de Extremadura.

Recentment dues comunitats autònomes han aprovat sengles normes bàsiques de desenvolupament del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TRLEBEP), com són els casos de la Comunitat Valenciana (Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Funció Pública Valenciana) i el País Basc (Llei 11/2022, de 1 de desembre, d’ocupació pública basca). Són normes amb una orientació diferent, però que intenten donar resposta a les mancances del marc regulatori en aquest àmbit. També l’Estat acaba d’aprovar, el 16 de març, el Projecte de llei de funció pública a l’Administració General de l’Estat, que intenta desenvolupar alguns aspectes del TRLEBEP, com ara la gestió per competències, la planificació, la carrera, la selecció o l’avaluació de l’acompliment. També el legislador andalús és a prop d’aprovar la seva Llei de funció pública.Llegeix més »

Perfilat de la funció econòmica-financera al sector públic de la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños Rovira
Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

Font: Vicente Zambrano González amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Introducció

Amb la finalitat de facilitar la modernització i estandardització de la funció econòmica-financera en el conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya, actualment el Departament d’Economia i Hisenda, juntament amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), estan treballant pel que fa a la definició del perfil professional (coneixements tècnics i transversals, competències i actituds) d’aquest àmbit.

Com a suport a aquest projecte, i amb la finalitat de proporcionar una radiografia de les característiques del personal que exerceix aquestes funcions, així com de la distribució de tasques que s’exerceixen, a l’abril de 2022 es va realitzar una enquesta electrònica anònima adreçada al personal de departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que treballessin dins d’unitats de gestió econòmica-financera. En aquesta enquesta es va excloure al personal d’unitats corporatives transversals com ara la Intervenció General, la Direcció General de Pressupostos, la Direcció General de Política Financera i Assegurances i la Direcció General de Contractació Pública. A l’enquesta es demanava informació sobre atributs personals (edat, gènere, nivell formatiu, titulació principal…) i laborals (tipus de jornada, tipus de vinculació laboral, nivell…), les diferents funcions exercides i la distribució percentual d’aquestes funcions dins el còmput total de la seva jornada.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública’, de Juli Ponce Solé – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu. Universitat Autònoma de Barcelona

Si afirmem que recentment ha vist la llum un altre manual de dret administratiu, no faltaríem a la veritat però tampoc l’encertaríem de ple, perquè el Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública (Tirant lo Blanch, 2020), si bé manté en termes generals l’estructura temàtica dels manuals de tota la vida, dona entrada a uns continguts plenament coherents amb els nous models imperants de qualitat i docència universitàries, hereus directes de la necessària posada al dia que, per a les universitats espanyoles, ha suposat el procés d’integració en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com a procés de Bolonya.

I no ens hauríem de sorprendre del contingut, si tenim en compte que al seu autor, el Dr. Juli Ponce, l’avala una experiència dilatada com a docent i reconegut investigador, dins i fora de les nostres fronteres, el que li ha permès d’immergir-se, ja des dels inicis de la carrera universitària, en els mètodes pedagògics i docents que han fet fortuna en d’altres països, molt en particular, del model d’ensenyament anglosaxó, el common law, on les diferents branques del dret no es troben parcel·lades asèpticament en compartiments estancs, mercès a l’absència de categoritzacions rígides en excés. Fruit d’aquesta experiència, el Dr. Ponce ha produït seminal works, com els treballs dedicats a la bona administració i el dret a l’habitatge, que han obert camí a investigacions posteriors.Llegeix més »

Torna la guerra de banderes (ara als tribunals). La doctrina de la STS de 26 de maig de 2020 sobre l’exhibició de símbols polítics no oficials o com voler tapar el sol amb la mà – Joan Ridao
Professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Introducció
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va dictar el 26 de maig passat una sentència que fixa doctrina i que determina que no és compatible ni amb la Constitució (CE) ni amb el marc legal i, en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics, tot i que aquestes no substitueixin la bandera d’Espanya i les altres banderes legalment o estatutàriament instituïdes, sinó que hi concorrin.

La sentència es referia a un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del 30 de setembre de 2016, que reconeixia l’ensenya de set estrelles verdes com un dels símbols del poble canari, i que acordava la seva hissada el 22 d’octubre de 2016 —en commemoració del seu 52è aniversari— a la vorera exterior de l’edifici, davant de la façana de la corporació, i en un pal auxiliar. El TS raona l’anul·lació d’aquell acord perquè la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, estableix la forma com ha de col·locar-se no només la bandera d’Espanya sinó també la de les comunitats autònomes i els ens municipals, i perquè, encara que l’acord fos adoptat per un òrgan col·legiat i amb el vot de la majoria dels grups polítics, no s’incardinava en el marc competencial fixat per la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.Llegeix més »