Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.Llegeix més »

Reflexions entorn del procediment administratiu. Anàlisi dels conceptes ‘terme’ i ‘termini’: els diferents efectes de la suspensió i de la interrupció de terminis – Jaume Borja Carles
Tècnic superior de la Diputació de Tarragona. Llicenciat en dret i màster en dret local i urbanístic

En el present article es pretén analitzar conceptes bàsics del procediment administratiu com terme o termini i, a més, els diferents efectes que produeixen la suspensió i la interrupció dels terminis. La interpretació de com han d’aplicar-se aquests conceptes jurídics s’ha plantejat i s’ha posat de manifest en els últims temps amb motiu de la publicació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Com veurem, aquesta norma ha contribuït involuntàriament, però d’una manera decisiva, a delimitar-los i a aclarir-los.Llegeix més »

“Piove, porco governo”? Estat d’alarma: limitació o suspensió de drets? La interlocutòria 40/2020, de 30 d’abril, del Tribunal Constitucional – Ricard Brotat i Jubert
Professor (doctor) associat de dret constitucional a la UAB

Introducció
L’origen del dret d’excepció cal buscar-lo en el naixement de l’estat de dret. La democràcia reconeix, mitjançant la institució anomenada per la doctrina “defensa de la Constitució”, la possibilitat de suspensió dels drets dels ciutadans per garantir la supervivència del sistema. Així, invocant el principi de la legítima defensa, els revolucionaris francesos van justificar la necessitat d’adoptar mesures de defensa extraordinària de la Constitució i els drets dels ciutadans (l’état de siège). La idea era que, sense un ordre públic garantit, els ciutadans no podrien exercir els seus drets fonamentals i, per tant, aquests es suspenien per normalitzar la situació i tornar a tenir la possibilitat d’exercir-los plenament.Llegeix més »

La COVID-19: preguntes i respostes sobre l’impacte en la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

covid_19_quadrada_500pxLa pandèmia que ens acompanya des del mes de març ens ha portat molts canvis en les nostres vides. Més enllà de l’afectació evident en l’àmbit de la salut, la COVID-19 i totes les mesures adoptades amb motiu de la declaració de l’estat d’alarma han provocat un impacte formidable en molts altres terrenys. En aquest article em centraré en l’afectació en el dret fonamental a la protecció de dades personals, particularment en alguns entorns del sector públic.Llegeix més »

La Comissió de Venècia i l’oposició parlamentària – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional a la UB

La Comissió de Venècia és un organisme consultiu del Consell d’Europa que, com el seu nom oficial indica, està al servei de la democràcia mitjançant el dret. En aquest sentit, desenvolupa, entre altres comeses, tasques d’assessorament i d’estudi destinades a millorar el funcionament de les institucions democràtiques en els estats membres de l’esmentada institució internacional. Els que hem tingut el privilegi de col·laborar en missions de la Comissió de Venècia podem donar fe de la utilitat de les intervencions d’aquest organisme en determinats processos de consolidació democràtica, com, per exemple, en els esdevinguts en alguns països de l’est d’Europa.

Atès el perfil descrit, revesteix un gran interès que la Comissió de Venècia aprovés el juny de 2019 el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris (CDL-AD(2019)015). Es tracta d’un text que, partint de resolucions anteriors de la mateixa Comissió de Venècia, d’informes d’organismes internacionals com la Unió Interparlamentària i de la herència constitucional europea, pretén oferir amb una certa concreció les pautes per inspirar la configuració de l’estatut jurídic de l’oposició en un parlament democràtic.Llegeix més »