El 19 de setembre de 2014 el Parlament de Catalunya, en un ple extraordinari convocat a petició de tots els grups parlamentaris a excepció del PP i C ‘s, ha aprovat per una àmplia majoria –106 vots a favor i 28 en contra– la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. Aquesta llei té el seu origen en l’inicial projecte de llei de consultes populars no referendàries que va ser presentat pel Govern de la Generalitat al Parlament a finals de desembre de 2011 i que va decaure com a conseqüència de la dissolució anticipada del Parlament acordada pel president Artur Mas, l’octubre de 2012. La nova llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries que va dictaminar a favor de la seva constitucionalitat i estatutarietat per una majoria de cinc dels seus nou membres (Dictamen 19/2014, de 19 d’agost).

La llei aprovada preveu dos mecanismes de participació ciutadana: la “consulta popular no referendària” (regulada al títol II de la llei) i els “processos participatius” (títol III). Amb caràcter previ, la llei estableix un títol I amb unes disposicions generals i uns principis aplicables a ambdues modalitats de participació ciutadana (transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat, primacia de la interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no-discriminació, protecció de les dades de caràcter personals i rendició de comptes (article 2). Els processos participatius són aquells destinats a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en l’orientació o la definició de polítiques públiques per tal d’informar, debatre o conèixer llur opinió mitjançant tècniques de col·laboració amb les institucions públiques: en la llei s’esmenten modalitats concretes com les enquestes, fòrums de participació i audiències públiques.Llegeix més »