Perfilat de la funció econòmica-financera al sector públic de la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños Rovira
Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

Font: Vicente Zambrano González amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Introducció

Amb la finalitat de facilitar la modernització i estandardització de la funció econòmica-financera en el conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya, actualment el Departament d’Economia i Hisenda, juntament amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), estan treballant pel que fa a la definició del perfil professional (coneixements tècnics i transversals, competències i actituds) d’aquest àmbit.

Com a suport a aquest projecte, i amb la finalitat de proporcionar una radiografia de les característiques del personal que exerceix aquestes funcions, així com de la distribució de tasques que s’exerceixen, a l’abril de 2022 es va realitzar una enquesta electrònica anònima adreçada al personal de departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que treballessin dins d’unitats de gestió econòmica-financera. En aquesta enquesta es va excloure al personal d’unitats corporatives transversals com ara la Intervenció General, la Direcció General de Pressupostos, la Direcció General de Política Financera i Assegurances i la Direcció General de Contractació Pública. A l’enquesta es demanava informació sobre atributs personals (edat, gènere, nivell formatiu, titulació principal…) i laborals (tipus de jornada, tipus de vinculació laboral, nivell…), les diferents funcions exercides i la distribució percentual d’aquestes funcions dins el còmput total de la seva jornada.Llegeix més »

La distribució entre comunitats autònomes del Fons COVID-19: impacte a Catalunya – Montse Bassols i Santamaria
Sub-directora de Finançament i Sostenibilitat Financera. Direcció General de Pressupostos

El Reial decret llei 22/2020 regula la creació del Fons COVID-19 i determina els criteris per al seu repartiment i lliurament a les comunitats autònomes (CA). Amb la creació d’aquest fons, l’Estat vol donar resposta a les necessitats de recursos que l’actual pandèmia ocasionada pel coronavirus comporta per a les CA, que són les que tenen un paper predominant en la prestació de serveis de salut, educació i serveis socials als ciutadans. D’altra banda, no es pot menysprear l’impacte sobre l’activitat econòmica i, com a conseqüència d’això, sobre els impostos de les CA, cosa que suposarà una minva important de recaptació i, per tant, dels recursos disponibles.Llegeix més »

La implementació de les revisions de despesa a la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños i Rovira

El context actual de moltes administracions públiques d’arreu del món es caracteritza per una situació d’elevat endeutament públic, generat en gran mesura arran de la darrera gran crisi econòmica i fiscal, el qual, malgrat la realització de diferents esforços quant a consolidació fiscal, les previsions futures estimen una situació d’estancament o lleu reducció en el mitjà termini (1). Aquest fet, unit al potencial impacte pressupostari de l’envelliment poblacional, suposa un gran repte per a aquests governs, els quals han d’equilibrar mesures de reducció del deute públic per tal de tornar a trajectòries sostenibles, amb pressions de despesa quant a serveis sanitaris i d’atenció a l’envelliment i l’autonomia personal (2).

Per fer front a aquesta situació, es considera cabdal poder obtenir el que es coneix com a “espais fiscals”, concepte que fa referència a la capacitat de cercar mesures que permetin finançar increments de despesa (o reduccions d’ingressos) sense malmetre la sostenibilitat de les finances públiques (3). En l’esmentat context, la cerca o generació d’espais fiscals tindria per finalitat poder finançar les esmentades pressions actuals i futures de la despesa dins d’un context de restricció pressupostària i consolidació fiscal.Llegeix més »