Introducció
Amb la finalitat de facilitar la modernització i estandardització de la funció econòmica-financera en el conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya, actualment el Departament d’Economia i Hisenda, juntament amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), estan treballant pel que fa a la definició del perfil professional (coneixements tècnics i transversals, competències i actituds) d’aquest àmbit.
Com a suport a aquest projecte, i amb la finalitat de proporcionar una radiografia de les característiques del personal que exerceix aquestes funcions, així com de la distribució de tasques que s’exerceixen, a l’abril de 2022 es va realitzar una enquesta electrònica anònima adreçada al personal de departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que treballessin dins d’unitats de gestió econòmica-financera. En aquesta enquesta es va excloure al personal d’unitats corporatives transversals com ara la Intervenció General, la Direcció General de Pressupostos, la Direcció General de Política Financera i Assegurances i la Direcció General de Contractació Pública. A l’enquesta es demanava informació sobre atributs personals (edat, gènere, nivell formatiu, titulació principal…) i laborals (tipus de jornada, tipus de vinculació laboral, nivell…), les diferents funcions exercides i la distribució percentual d’aquestes funcions dins el còmput total de la seva jornada.Llegeix més »
El 
El context actual de moltes administracions públiques d’arreu del món es caracteritza per una situació d’elevat endeutament públic, generat en gran mesura arran de la darrera gran crisi econòmica i fiscal, el qual, malgrat la realització de diferents esforços quant a consolidació fiscal, les previsions futures estimen una situació d’estancament o lleu reducció en el mitjà termini (1). Aquest fet, unit al potencial impacte pressupostari de l’envelliment poblacional, suposa un gran repte per a aquests governs, els quals han d’equilibrar mesures de reducció del deute públic per tal de tornar a trajectòries sostenibles, amb pressions de despesa quant a serveis sanitaris i d’atenció a l’envelliment i l’autonomia personal (2).