L’Oficina Antifrau de Catalunya: deu anys de lluita contra la corrupció pública – Oscar Capdeferro Villagrasa
Professor lector de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

L’any 2020 ha estat un any excepcional arran de la greu crisi sanitària, que ha afectat i continua afectant el funcionament ordinari en els sectors públic i privat, amb repercussions negatives de caràcter econòmic i social.

En aquest context, evidentment, el funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) també s’ha vist afectat, i a la web de l’OAC es pot fer el seguiment de les mesures que, arran de la pandèmia, s’han adoptat en matèria de gestió del seu personal, així com les compres urgents que s’han hagut de fer en relació amb la prevenció de la COVID-19 (com ara guants, mascaretes o gel desinfectant).Llegeix més »

Avançament de continguts del número 60 de l’RCDP sobre la lluita contra la corrupció des de l’Administració pública

Logotip de la Revista catalana de dret públicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest mes de juny el número 60 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb una secció monogràfica dedicada a la lluita contra la corrupció des de l’Administració pública. En concret, inclourà sis articles acadèmics a càrrec d’experts en història, professionals del cos d’intervenció i professors de dret administratiu. L’objectiu és obtenir una visió transversal i pluridisciplinària de les diverses eines a l’abast del sector públic per lluitar contra aquesta xacra amb una mirada històrica, des del món local, el control intern, l’ètica pública, l’Oficina Antifrau de Catalunya i la regulació dels grups d’interès.

El número 60 també posarà a l’abast dels lectors un dossier documental amb abundant bibliografia, marc legal i recursos disponibles en el mateix àmbit, una eina útil i de consulta àgil que s’ha convertit en un contingut habitual en els darrers números de l’RCDP i alhora dels més consultats. En aquesta ocasió, l’autora del recull ha estat Irene Araguàs, professora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona.Llegeix més »

L’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública (I) – Jordi Foz Dalmau

Logotip d el'Estratègia Anticorrupció de CatalunyaIntroducció
La manca de confiança en les institucions, sobretot per sota d’un determinat llindar, no és innòcua per al bon funcionament de les institucions públiques. Tot el contrari, és un fre per a la qualitat de la nostra democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social. Per això ens cal apostar decididament per la qualitat institucional i impulsar polítiques públiques per assolir-la de forma decidida i continuada en el temps.Llegeix més »

La universidad ante los comportamientos fraudulentos del alumnado – Anna Pallarès Serrano

Existe en la universidad pública española un problema de gran calado que merece una atención y una respuesta que no se debe demorar. La realidad es que las nuevas tecnologías han facilitado la proliferación de comportamientos fraudulentos y, ante ellos, la respuesta normativa la encontramos en un reglamento preconstitucional, en concreto, en el Decreto, de 8 de septiembre de 1954, por el que se aprueba el Reglamento de Disciplina Académica de los centros oficiales de Enseñanza Superior y de Enseñanza Técnica. Este reglamento no responde a la protección de los valores sociales actuales, no contempla de manera específica los comportamientos fraudulentos que favorecen las tecnologías, ni aborda las cuestiones disciplinarias con los parámetros de un derecho administrativo sancionador con plenas garantías. Ante este panorama, el gobierno y el legislador no pueden continuar escondiendo la cabeza bajo el ala. Es evidente que encarar esta puesta al día del régimen disciplinario de los estudiantes universitarios es una tarea que generará polémica y desacuerdos y, seguramente, un desgaste para el gobierno que presente la iniciativa y el correspondiente proyecto de ley, pero esto no es motivo para evadir sus responsabilidades.

Mientras no cambie la situación, las universidades públicas capean la situación como pueden pero de una forma no siempre acorde con las exigencias de nuestro ordenamiento jurídico.

Por un lado, un número muy reducido de universidades han optado por adaptar a la legalidad postconstitucional y por desarrollar el decreto estatal de 1954. Ahora bien esta actuación, por su propia naturaleza, tiene unos efectos limitados que no sirven para corregir la evidente inadecuación de la respuesta que da el Decreto 1954 a los comportamientos fraudulentos, en general, y al plagio, en particular. Por otro lado, esta realidad ha provocado que, prácticamente, todas las universidades públicas hayan abordado el problema de los comportamientos fraudulentos fuera del marco del Decreto 1954, por lo tanto, fuera de la órbita, en teoría, del derecho administrativo sancionador, para encarar la cuestión desde la normativa académica y/o de evaluación y/o de calificación de cada universidad. El problema es que muchas universidades bajo el paraguas de esta normativa académica y/o de evaluación y/o de calificación prevén una reacción disciplinaria sin cumplir con las garantías y requerimientos que exige nuestro derecho administrativo sancionador para ejercer la potestad disciplinaria.

 

Anna Pallarès Serrano
Profesora de derecho público. Universitat Rovira i Virgili

 

Consultad el artículo académico de la autora sobre la misma cuestión en el próximo número 56 de la Revista Catalana de Dret Públic (junio 2018).