Resolucions de la GAIP i justícia cautelar del TSJC – Josep Mir Bagó
Membre de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i professor titular de dret administratiu

Les resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), sobre reclamacions en exercici d’aquest dret, d’acord amb l’article 42.10 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), poden ser impugnades en via contenciosa administrativa, concretament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ateses les previsions de l’article 10.1.a de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA).

La GAIP va començar a rebre reclamacions l’agost del 2015 i d’aleshores ençà han estat formulats 47 recursos contenciosos contra les seves resolucions; llevat de tres casos, en els quals la part recurrent ha estat la persona sol·licitant d’informació, a judici de la qual la resolució de la GAIP no donava satisfacció a les seves pretensions d’accés a la informació pública (impugnació contra desestimació de la reclamació o per dèficit de l’accés atorgat), a la resta de casos (44), qui ha impugnat les resolucions de la Comissió ha estat l’Administració requerida per la GAIP a divulgar més informació que la que creu que ha d’oferir, o l’empresa o l’entitat afectada per la resolució de la GAIP i la conseqüent divulgació d’informació pública que l’afecta (impugnació contra l’estimació de la reclamació o per excés de l’accés atorgat). Com es veurà tot seguit, és en relació amb aquesta darrera mena de resolucions impugnades que la justícia cautelar està jugant un paper molt important, almenys la del TSJC.Llegeix més »

El dret d’accés a l’expedient a la llum de la nova legislació de transparència – Oriol Mir Puigpelat

L’expansió extraordinària que ha rebut el dret d’accés a la informació pública arran de la nova legislació de transparència ha de comportar també l’ampliació, i no pas la reducció, del dret tradicional dels interessats d’accedir a l’expedient administratiu.

   Proposo una interpretació integrada de la normativa de transparència i de procediment administratiu per cobrir les moltes llacunes en la pobra regulació del dret d’accés a l’expedient per part dels interessats

Així ho sostinc en un llibre recent, escrit arran de la meva experiència com a vicepresident de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), en què estudio l’evolució històrica i la relació que existeix actualment entre l’un i l’altre dret, i on proposo una interpretació integrada de la normativa de transparència i de procediment administratiu que permeti cobrir les moltes llacunes que presenta la pobra regulació del dret d’accés a l’expedient d’una manera que resulti compatible amb la seva naturalesa i amb el seu paper clau per a la defensa dels interessats.Llegeix més »

Els serveis públics digitals. Una manera de donar resposta a les necessitats de la ciutadania – Marga Bonmatí Pérez

És indubtable que vivim un moment de canvi accelerat de la nostra societat, marcat especialment per una “revolució digital” que, com qualsevol revolució, planteja nous reptes que impliquen superació d’amenaces i oportunitats per explotar.

Aquest escenari d’era digital també suposa un gran repte a les administracions públiques i és per a elles una obligació i una responsabilitat adaptar-se a aquest nou entorn i donar resposta a les necessitats de la ciutadania de forma eficient, eficaç i a través de serveis públics digitals de qualitat.

   Les administracions públiques han de fer un gir ràpid i efectiu en la forma de relacionar-se amb la ciutadania i en la qualitat dels serveis que presten

Certament, el paper de l’Administració pública ha anat evolucionant i millorant amb el temps, però la gestió administrativa sempre ha anat acompanyada d’un posat d’opacitat, lentitud, complexitat i llunyania cap als ciutadans a quals ofereixen serveis. Aquesta imatge ha de canviar. Les administracions públiques han de fer un gir ràpid i efectiu en la forma de relacionar-se amb la ciutadania i en la qualitat dels serveis que presten. L’adaptació a la societat digital és una gran oportunitat.Llegeix més »

Vers una contractació oberta – Agustí Cerrillo i Martínez

 

Els portals de transparència, les dades obertes sobre els contractes i la seva reutilització, les plataformes de serveis per als licitadors, la mineria de dades contractuals, les alertes sobre irregularitats o conflictes d’interessos, els fòrums i les taules de participació en les polítiques de contractació, els pactes d’integritat o el monitoratge cívic dels contractes són algunes manifestacions del govern obert en la contractació pública.

El govern obert persegueix que la ciutadania pugui conèixer l’activitat i el funcionament de les administracions públiques i aquestes puguin escoltar les preferències de la ciutadania i comptar amb la seva participació en la presa de decisions i la seva col·laboració en la implementació de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics. El govern obert s’estén gràcies a l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació i es basa en la innovació com a valor que promou la millora contínua de l‘activitat de les administracions públiques amb la col·laboració de la ciutadania.

El govern obert té una manifestació específica en la contractació pública en el que es coneix com a contractació oberta. La contractació oberta constitueix una de les principals manifestacions del govern obert a través de la qual es persegueix impulsar principis i valors com ara la transparència, la participació i la innovació en la contractació pública amb l’objectiu de millorar la rendició de comptes, l’eficàcia i eficiència i, en darrera instància, la confiança de la ciutadania en les institucions públiques enfortint la integritat pública i prevenint l’aparició de conflictes d’interessos i casos de corrupció.Llegeix més »

La Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno de Cataluña. Una reflexión y siete diferencias con la Ley estatal de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno – Irene Araguàs Galcerà

Si hace aproximadamente un año destacábamos algunos de los aspectos que considerábamos más relevantes de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno (LTBG), hoy queremos realizar ese mismo ejercicio en relación a la Ley reguladora de la transparencia y el buen gobierno en Cataluña, destacando algunas de las diferencias más importantes (en concreto, siete) que se dan entre la normativa estatal y la autonómica.

La Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno de Cataluña, publicada en el DOGC de 31 de diciembre del mismo año, y que entrará en vigor transcurridos seis meses desde su aprobación, es una norma que se ha hecho esperar, tanto o más, que la Ley estatal 19/2013, en lo que parece ser casi ya una tradición en la aprobación de normas dirigidas a regular la transparencia administrativa, siempre esperadas y discutidas a partes iguales.Llegeix més »