L’abast del dret a la intimitat dels famosos –permanents o conjunturals– ha aparegut de nou en l’escena jurídica amb motiu de la recent Sentència de la Secció Tercera del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) de 21 febrer de 2017 (cas Rubio Dosamantes c. Espanya). En aquesta Sentència el Tribunal examina si el judici de ponderació dut a terme pel Jutjat número 1 de Primera Instància de Madrid entre el dret a la intimitat de la recurrent (art. 18.1 CE) i la llibertat d’expressió i d’informació [art. 20.1, a) i d) CE] havia estat correcte. En síntesi, els fets del cas foren el següents: determinats mitjans de comunicació van difondre el 2005 en diversos programes denominats d’entreteniment –més coneguts com l’anomenada premsa del cor– una sèrie de comentaris referents a la vida privada de la recurrent, una cantant que respon al nom de Paulina Rubio. Concretament, en declaracions fetes en aquets programes, el seu representant artístic li atribuïa inclinacions homosexuals; també va realitzar afirmacions segons les quals ella havia empès la seva parella (RB) al consum de drogues i, a més, l’havia agredit, tot això en el context d’una relació personal que qualificà de tempestuosa. En cap d’aquests programes l’esmentada cantant va ser convidada.

La sentència d’instància va desestimar les pretensions de la demandant fonamentades en el fet que el seu dret a la vida privada (art. 18.1 CE) havia estat vulnerat per aquests comentaris. La sentència civil va ser confirmada per l’Audiència Provincial de Madrid. Posteriorment, tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional no van admetre els recursos de cassació i d’empara interposats per la cantant.Llegeix més »