L’obsolescència de la Llei de secrets oficials de 1968. Apunts per a una reforma necessària més enllà del cas Pegasus – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

Font: “Top Secret” by Malakhi Helel is licensed under CC BY-ND 2.0.

Un dels pilars fonamentals de qualsevol estat democràtic és garantir el “dret a saber” dels ciutadans, que a nivell normatiu exigeix disposar de lleis que regulin adequadament el seu contingut, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu.

En la divulgació de la informació del sector públic hi ha un evident tensió entre transparència i confidencialitat, configurades com dues cares de la mateixa moneda que és necessari conciliar, per tal d’assolir el difícil equilibri entre el secretisme i la sobreexposició informativa.

En els darrers anys, l’aprovació de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de les diverses lleis autonòmiques en la matèria (a Catalunya, la Llei 19/2014, de 19 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), ha centrat l’atenció de polítics, acadèmics i òrgans judicials sobre la transparència, relegant a un segon pla el debat sobre la necessitat de modernitzar la regulació relativa a les matèries secretes o classificades, i comptar amb una norma que no llastri la consumació de la “casa de vidre”, i a la vegada serveixi per fer front als reptes jurídics, polítics i socials que es plantegen en l’actualitat.Llegeix més »

De nou sobre les competències autonòmiques per regular el procediment d’elaboració de normes. A propòsit del Decret 52/2021, de la Comunitat de Madrid – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

Font: Comunidad de Madrid

Durant molts anys, els tràmits i requisits previs a l’aprovació de normes reglamentàries es van abordar en el nostre ordenament jurídic de manera summament esquemàtica i amb un grau important de deixadesa. A diferència de l’elaboració de disposicions legals, que comptava amb una regulació més completa, el procediment d’elaboració de reglaments, tant a nivell estatal com autonòmic, es liquidava en un parell d’articles a la llei corresponent del govern o de procediment administratiu; tònica que només es trencava en algunes comunitats autònomes. En aquest sentit, la Llei 8/2003, de 22 de desembre, d’elaboració de disposicions generals del País Basc; o la regulació continguda als articles 59 a 70 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, reflectien una major atenció cap a aquesta important matèria.

Per si el fet anterior no fos poc, aquesta regulació va entrar en un procés d’atomització, provocat per l’aprovació de diverses normes, tant generals com sectorials, que imposaven tràmits o requisits per a la innovació de l’ordenament jurídic no previstos a les lleis reguladores del procediment d’elaboració de disposicions generals. Les normes que van incidir en l’exercici de la potestat normativa, entre les quals tenen un paper destacat les diverses lleis de transparència, van representar un reforç de la qualitat normativa i dels drets dels ciutadans en aquest àmbit; però, com a contrapartida, van generar una dispersió normativa en la regulació del procediment d’elaboració de disposicions generals difícilment conciliable amb el principi de seguretat jurídica.Llegeix més »

Teoría y práctica de la consulta previa en la elaboración de reglamentos autonómicos: errores cometidos y cómo aprender de ellos – Irene Araguàs Galcerà

Históricamente, la participación ha sido uno de los talones de Aquiles del procedimiento de elaboración de reglamentos, tanto estatales como autonómicos. Y es que, a pesar del reconocimiento constitucional de la audiencia de los ciudadanos en el procedimiento de elaboración de disposiciones administrativas que les afecten (art. 105.a CE), una de las señas de identidad de los reglamentos elaborados y aprobados por nuestras Administraciones Públicas ha sido una intervención ciudadana cuasi inexistente, con bajos niveles de participación, tanto desde un punto de vista cuantitativo como cualitativo.Llegeix més »