El doctor en Periodisme Lolo Garcia (José Manuel Garcia Izquierdo), que va fer la seva tesi doctoral sobre la biografia de Francesc Maspons i Anglasell –Francesc Maspons i Anglasell: polític, jurista, periodista (1872-1966)– va publicar l’any passat el llibre Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966), editat per l’editorial Cossetània. Els tributaris del dret públic català i, en concret, de Francesc Maspons i Anglasell, de la seva figura i la seva obra estem d’enhorabona amb aquest nou llibre sobre l’insigne personatge. Com reiteradament manifestem, si aquest fos un país normal hi hauria una galeria de patricis il·lustres de la nació i, sense cap mena de dubte, el Dr. Francesc Maspons i Anglasell hi ocuparia un lloc destacat, tractant-se, com es tracta, d’una figura d’una dimensió extraordinària sense la qual seria difícil entendre d’on venim jurídicament, i imprescindible per saber on volem anar.
Etiqueta: Isidre Llucià
El llibre de Lolo Garcia: recensió de Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966) – Isidre Llucià i Sabarich
El Reial Decret 128/2018, de 16 de març: règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Anàlisi comparada entre la normativa anterior i l’actual – Isidre Llucià i Sabarich
Em proposo d’analitzar les principals diferències entre el Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (FHN) i la legislació fins ara en vigor, i aquest n’és el resultat. M’he cenyit a una anàlisi escrupolosa sense afegir-hi ni literatura innecessària, ni valoracions o criteris personals, atès el caràcter del treball i més enllà de les meues pròpies conviccions sobre la cosa pública en general i de les funcions objecte d’aquest treball en particular.
D’entrada, en virtut de la disposició final primera, tot el contingut del Reial Decret 128/2018 passa a tenir caràcter de norma bàsica.
La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, va modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local en allò relatiu als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, essencialment a través de la inserció de l’article 92 bis.
Segons la mateixa exposició de motius del Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, l’objectiu és el de reforçar i clarificar les funcions reservades als FHN, especialment la funció interventora, per tal d’aconseguir el control economicopressupostari amb molt més rigor, amb el propòsit de “contribuir a millorar la presa de decisions dels càrrecs electes”. De fet, en molts casos ja s’estava aplicant per disposició normativa a les lleis anteriorment citades, de manera que el Reial Decret 128/2018 el que fa es posar ordre a la dispersió normativa existent amb anterioritat a la seva entrada en vigor.
D’altra banda, atesa la importància de les seves funcions a les corporacions locals, i la sensible incidència en l’interès general, es vol garantir una major professionalitat i eficàcia en l’exercici de les funcions, així com facilitar una gestió més eficaç i homogènia del conjunt del col·lectiu d’habilitats a tot el territori de l’Estat.Llegeix més »
El règim local a Catalunya, entre la recentralització i nous escenaris de futur – Isidre Llucià
Resum de la conferència donada el 30 de juny a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICSP) de Barcelona
1.- La recentralització
No m’estendré gaire en aquest apartat. A hores d’ara, que la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, aprovada pel Govern del PP, és del tot recentralitzadora és una evidència contrastada que ningú posa en dubte.
Una llei que d’antuvi, com ja ha manifestat i acreditat a bastament tant la professió com l’acadèmia, no té en compte les recomanacions que fa el Consell de Ministres de la UE per a Espanya. S’empara en la tècnica legislativa del buidatge de competències dels ens locals, els residualitza, limitant els principis d’autonomia local i de subsidiarietat, els congela i bloqueja —eliminant a la pràctica competències municipals–, limitant la prestació de serveis, limitant la capacitat de presa de decisions, limitant la capacitat de gestió i, en definitiva i per concloure, incrementant significativament la burocratització.Llegeix més »