Recensió de l’obra ‘Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública’, de Juli Ponce Solé – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu. Universitat Autònoma de Barcelona

Si afirmem que recentment ha vist la llum un altre manual de dret administratiu, no faltaríem a la veritat però tampoc l’encertaríem de ple, perquè el Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública (Tirant lo Blanch, 2020), si bé manté en termes generals l’estructura temàtica dels manuals de tota la vida, dona entrada a uns continguts plenament coherents amb els nous models imperants de qualitat i docència universitàries, hereus directes de la necessària posada al dia que, per a les universitats espanyoles, ha suposat el procés d’integració en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com a procés de Bolonya.

I no ens hauríem de sorprendre del contingut, si tenim en compte que al seu autor, el Dr. Juli Ponce, l’avala una experiència dilatada com a docent i reconegut investigador, dins i fora de les nostres fronteres, el que li ha permès d’immergir-se, ja des dels inicis de la carrera universitària, en els mètodes pedagògics i docents que han fet fortuna en d’altres països, molt en particular, del model d’ensenyament anglosaxó, el common law, on les diferents branques del dret no es troben parcel·lades asèpticament en compartiments estancs, mercès a l’absència de categoritzacions rígides en excés. Fruit d’aquesta experiència, el Dr. Ponce ha produït seminal works, com els treballs dedicats a la bona administració i el dret a l’habitatge, que han obert camí a investigacions posteriors.Llegeix més »

Nou capítol en la reordenació de l’activitat administrativa i de la seva estructura organitzativa: la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa – Judith Gifreu

La simplificació procedimental i la racionalitat organitzativa marquen tendència en el sector públic. Les lleis aprovades en els darrers anys tant a nivell estatal com autonòmic remarquen la necessitat d’adaptar l’organització i el règim jurídic de les administracions públiques a les noves circumstàncies econòmiques. Coincidint amb la crisi financera que ha sacsejat el món occidental i a remolc de les exigències europees en relació amb els principis de llibertat d’establiment i lliure circulació de serveis, el legislador ha consagrat uns nous principis rectors que han de guiar l’actuació de les administracions, com ara el d’intervenció administrativa mínima. Entre tots aquests, destaca per la seva longa manus, el d’estabilitat pressupostària, previst a l’article 135 de la Constitució. A redós d’aquest principi, l’Estat va dictar el 2012 la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i, un any després, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. Aquestes normes (i d’altres que van en la mateixa línia, com el RD 701/2013, de 20 de setembre, de racionalització del sector públic i l’Ordre HAP/1816/2013, de 2 d’octubre, per la qual s’adopten mesures de reestructuració i racionalització del sector públic estatal fundacional i empresarial) han impulsat la reforma d’aspectes substancials de l’organització i el funcionament de l’administració –especialment, la local–, amb l’objecte de clarificar les competències municipals per evitar duplicitats i superposicions amb la resta d’administracions, així com simplificar l’estructura organitzativa que conforma el sector públic i impulsar un ús més eficient i rigorós dels recursos públics. Llegeix més »