La recerca i la innovació a Catalunya: cap a la convergència amb Europa? – Laura Díez Bueso

bae3e8ad2b2acc3425e96db12d9258db_inventtia-idea-brillant-1156-577-cLa política científica és un dels eixos de les polítiques socioeconòmiques dels estats europeus més avançats i la mateixa Unió Europea ha promogut les Research Innovation Strategies for Smart Specialisation-RIS3, amb la intenció que els estats i regions prioritzin la seva activitat econòmica d’acord amb els seus avantatges competitius i la seva massa crítica. En aquest context, moltes regions europees han pres consciència del potencial de les seves polítiques científiques i aquí destaca Catalunya, que ha desenvolupat des de fa dècades de manera intensa la seva competència en recerca i innovació. Tanmateix, ¿ho ha fet seguint les millors pràctiques i referències europees, és a dir, seguint els models de dret comparat que han desenvolupat països com Alemanya, Àustria o el Regne Unit? Per poder respondre a aquesta transcendental pregunta s’exposen seguidament quins són els models a imitar i en quina situació queda Catalunya respecte a aquests models.Llegeix més »

Charlie Hebdo i el diàleg de les idees – Laura Díez Bueso

Arran dels terribles assassinats produïts darrerament a París, particularment a la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo, en l’opinió pública s’han reobert certs debats sobre les conseqüències dels atemptats en una societat democràtica i sobre l’abast dels límits als drets fonamentals. Hem volgut intervenir en aquests debats demanant a dos especialistes en el tema que n’analitzin alguns aspectes, especialment les relacions entre llibertat i seguretat (Rafael Martínez, catedràtic de ciència política de la UB) i entre llibertat d’expressió i ofensa a les creences d’una part de la població (Laura Díez, prof. titular de dret constitucional, UB)

La publicació de les caricatures de Mahoma a la Revista Charlie Hebdo l’any 2011 va posar en el punt de mira la llibertat d’expressió. Tres anys més tard, les desconsolades reaccions a favor de la Primera Esmena s’han reproduït. Aquestes reaccions provenen de móns molt diversos, que van del filosòfic al sociològic passant pel religiós. També és tasca dels juristes aportar reflexions per tal que les decisions sobre el límit de la llibertat d’expressió no siguin només un exercici voluntarista o ideològic que, a més, respongui a conjuntures extremes. Llegeix més »