Etiqueta: lloguer social

Anàlisi de la STC 16/2021, de 28 de gener, que declara inconstitucionals determinats preceptes del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge – Berta Bastús Ruiz
 Investigadora predoctoral a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Curro Palacios – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

1. Sobre el recurs d’inconstitucionalitat núm. 2577-2020
Enfront del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge (en endavant, Decret llei 17/2019), el 19 de juny de 2020 un total de 86 diputats del grup parlamentari popular van interposar el recurs d’inconstitucionalitat 2577-2020. Aquest recurs es va interposar contra el Decret llei 17/2019, contra el Decret llei 1/2020, de 21 de gener, que modifica l’anterior i contra l’acord del Parlament de Catalunya de 4 de març de 2020 de validació d’aquest últim Decret llei 1/2020. Subsidiàriament, el recurs es va interposar contra els articles 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9, 2.10, 2.11, 2.12, 4.2, 4.6, 5.4, 5.5, 5.6, 5.7, 6.2, 6.3, 6.4, 6.6, 8.1, 8.2, 8.3, 8.5, 13.2 i disposició transitòria 1ª del Decret llei 17/2019.
Els motius en què es fonamenta el recurs d’inconstitucionalitat poden resumir-se en els punts següents:

a) L’acord de validació del Decret llei 1/2020 va ser aprovat un cop vençut el termini de trenta dies hàbils des de la promulgació del Decret llei 1/2020 que va quedar derogat en la data de la seva suposada convalidació.

b) El Decret llei 17/2019 és inconstitucional i nul en el seu conjunt degut al fet que:

–  No existeix el pressupòsit habilitant que exigeix l’article 86.1 de la Constitució sobre el requisit de provar l’existència d’una situació d’extraordinària i urgent necessitat per a l’aprovació d’un Decret llei.
–  No existeix connexió entre les mesures aprovades i la situació d’extraordinària i urgent necessitat prèviament definida.
–  Regula matèries que queden vetades als decrets llei, ja que “afecta” el dret de propietat en el sentit descrit als arts. 86.1 de la Constitució i 64.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (en endavant, EAC).
–  A més, determinades previsions del Decret llei 17/2019 (art. 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.7, 2.8, 2.9, 2.10, 2.11, 2.12, 2.15, 6.2, 6.3 i 6.4) regulen determinats aspectes del dret de propietat privada i envaeixen les competències estatals establertes als articles 149.1.1, 149.1.8, 149.1.13 i 149.1.18 de la Constitució.Llegeix més »

L’extrafiscalitat en els tributs propis. L’impost sobre els habitatges buits – Natàlia Caba

EAPCDeixa un comentari

Fins a quatre impostos de la Generalitat de Catalunya han estat objecte d’anàlisi pel Tribunal Constitucional en sentències dictades durant el 2019 en els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel president del Govern de l’Estat.[i] En tots aquests recursos, l’advocat de l’Estat ha al·legat la vulneració de l’article 6 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes (en endavant, LOFCA): els apartats 2 i 3 de l’esmentat article incorporen com a límit de la potestat tributària de les comunitats autònomes la prohibició de doble imposició respecte dels tributs estatals i locals. En les quatre sentències, i al marge de l’anàlisi de l’incompliment o no dels límits de l’article 6 LOFCA, el Tribunal Constitucional fa referència i avalua, amb major o menor intensitat, la concurrència efectiva de la finalitat extrafiscal dels impostos qüestionats.

En aquest apunt s’analitza l’impost sobre els habitatges buits (en endavant, IHB) creat per la Llei 14/2015, de 21 de juliol, i la rellevància que el Tribunal Constitucional atribueix al seu caràcter extrafiscal en la Sentència 4/2019, que n’ha determinat la seva constitucionalitat.Llegeix més »