Una breu i resumida crònica parlamentària de la X legislatura del Parlament de Catalunya – Lluís Medir

La X legislatura que es va cloure recentment es caracteritzà, principalment i com l’anterior, pel seu finiment prematur. Si la novena legislatura va durar 728 dies, la desena que ens ocupa ha durat 981 dies, concretament fins el proppassat 3 d’agost.[1] Tanmateix, la seva activitat ha estat més intensa que l’anterior. A continuació es presenta una breu síntesi de diversos aspectes rellevants: composició i organització del Parlament, activitat legislativa, activitat d’impuls i control polític i conflictivitat constitucional.

Composició i organització.

Pel que fa a l’anàlisi de la composició, atès que la novena legislatura va materialitzar un canvi ideològic en la composició del Parlament i del Govern de la Generalitat, passant d’un govern que excloïa la força més votada, conegut com el tripartit i format per PSC, ERC i ICV, a un govern encapçalat pel grup majoritari en vots i escons (CiU), amb suport principal, en el dia a dia parlamentari, d’un dels grups de l’oposició (PP); la desena legislatura presenta la particularitat de continuar amb un govern sostingut pel mateix grup parlamentari majoritari (CiU), però aquest cop amb el suport explícit[2] del principal partit de l’oposició (ERC). Aquest segon partit del Parlament conjuminava ensems el suport parlamentari a l’executiu de CiU amb l’exercici de l’especial condició que representa el cap de l’oposició del Parlament de Catalunya.Llegeix més »

Las primeras primarias presidenciales en Chile: configuración jurídica y lecciones preliminares – Francisco Soto i Lluís Medir

Configuración jurídica

Hace apenas un par de semanas se celebraron en Chile las primeras primarias obligatorias institucionalizadas por ley para las principales magistraturas electas del país (presidente, senadores y congresistas), si concurren al menos dos candidatos, o dos coaliciones de candidatos. Es cierto que la principal contienda política se dirimió entre los candidatos a Presidente para las elecciones de noviembre, pero no hay que olvidar que se celebraron también primarias a congresista en algunas circunscripciones. ¿De dónde sale esta iniciativa con someras referencias internacionales? ¿Cómo se han configurado legal y políticamente? ¿Los resultados han sido los esperados?

Llegeix més »

Interdependencias institucionales y gobiernomultinivel: el caso de los municipios y la política educativa – Lluís Medir

El proppassat divendres 1 de febrer vaig defensar, a la Universitat de Barcelona, al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, la tesi doctoral titulada: Interdependencias institucionales y gobierno multinivel: el caso de los municipios y la política educativa. Es tractava d’una tesi en règim de cotutela entre la UB i la Université de Toulouse 1 Capitole (França).

La meva tesi és la primera que s’ha llegit al Grup de Recerca en Estudis Locals (GREL), grup que s’adscriu a l’àrea de ciència política de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. El GREL està format per investigadors que desenvolupen les seves tasques professionals des de les universitats i des de diverses institucions públiques. El GREL ha estat reconegut com a Grup de Recerca Emergent amb finançament de la Generalitat de Catalunya, l’any 2009 (SGR 357), en l’àmbit de les ciències socials, específicament en el de la ciència política (www.ub.edu/grel) i acull actualment 11 investigadors de diferents universitats i centres de recerca, dirigits per Jordi Capo i coordinats per Jaume Magre. L’àmbit de recerca del GREL és l’estudi dels governs locals catalans, però la recerca que s’hi duu a terme té també una clara perspectiva comparada respecte del món local espanyol, europeu i internacional. El GREL articula la seva activitat en línies de treball concentrades en àrees d’estudi emergents, a partir d’una perspectiva interdisciplinària i amb una decidida voluntat d’aprofundir en la prospectiva social i institucional. En aquest sentit, la meva tesi analitza el canvi institucional que han patit els governs locals en matèria educativa, prenent com a exemple principal el cas català i contrastant-ne els resultats amb el cas francès i, en menor mesura, amb el cas nord-americà. És a dir, el treball busca explicar com s’ha produït el fet que els municipis, que tenen molt poques competències en matèria educativa, cada vegada prestin més serveis de caire educatiu: llars d’infants, oficines municipals d’escolarització, plans educatius d’entorn o escoles de música, per exemple.Llegeix més »