Decentralization Reform in Japan – Stagnation or Advance? – Toru Yamada

Brief version of a paper for the International Conference on Decentralization held in Kanagawa University November 14th 2013.

(Ⅰ) Preface

In August 2009, a new Democratic Party of Japan (DPJ) government under Prime Minister Hatoyama took power in a landslide victory, with 308 of 480 seats in the Lower House. The election marked a real change of government, which overthrew the long term dominance of the conservative party in Japan, the Liberal Democratic Party (LDP).The DPJ ran on a platform for “the local sovereignty” (decentralization reform), which was given one of the top priorities among its domestic policies. Now, after three years of DPJ three prime ministers, the reform-plans did not live up to their promises despite a few important advances. The decentralization reform has proved difficult to reach in the current Japanese political climate, especially with the unprecedented disaster of March 2011 Tohoku earthquake and tsunami, and the extraordinary recovery effort that followed.Read More »

“Riforma delle Province” e ricorso indiscriminato alla decretazione d’urgenza: un’importante sentenza della Corte costituzionale italiana – Giacomo Delledonne

Con la sentenza n. 220/2013, depositata il 19 luglio 2013 (e disponibile all’indirizzo www.cortecostituzionale.it), la Corte costituzionale italiana ha dichiarato l’illegittimità costituzionale di gran parte delle disposizioni – contenute in due decreti-legge, emanati e convertiti fra il 2011 e il 2012 – in cui si era sostanziata la c.d. “riforma delle Province” promossa dal Governo Monti. Le disposizioni colpite dalla dichiarazione d’illegittimità sono riconducibili, dal punto di vista contenutistico, a tre fondamentali complessi normativi: la ridefinizione degli organi provinciali; la modificazione e la drastica compressione delle funzioni delle Province; il “riordino” delle circoscrizioni provinciali. Si trattava di un tentativo riformatore di ampio respiro, che aveva fatto direttamente seguito a quello – non coronato da successo – dell’estate 2011, tradottosi nell’art. 15 del d.l. n. 138/2011 e in un d.d.l. costituzionale successivamente adottato dal Governo. Sia il tentativo del Governo Berlusconi IV sia quello del Governo Monti sono stati motivati, in larga parte, invocando l’emergenza economica e la preoccupante condizione delle finanze pubbliche (Vandelli 2013, 92).Read More »

Padró municipal, dret a la protecció de dades i qualitat de les lleis: la resposta del Tribunal Constitucional una dècada després – Vicenç Aguado

L’any 2003, durant el segon Govern Aznar, es va aprovar la segona modificació de la Llei d’estrangeria. Eren els anys de la bombolla immobiliària i una gran allau d’immigrants arribaven al territori espanyol en busca d’oportunitats laborals. En aquells moments, els dos grans partits majoritaris i coalició canària, malgrat la majoria absoluta a les Corts Generals que recolzava el Govern, van arribar a un acord per a impulsar una reforma d’aquesta llei. El Govern central de llavors volia donar una imatge de diàleg, sense renunciar a les seves essències, i el grup majoritari a l’oposició volia donar una imatge de contribució a la governabilitat de l’Estat en un tema estructural, l’estrangeria i la immigració, aconseguint algunes concessions per la via de l’esmena parlamentària. Els representants canaris, per la seva part, estaven preocupats per l’arribada al seu territori d’un gran nombre d’immigració irregular.

El resultat fou la Llei orgànica 14/2003 que modificava, a part de la Llei d’estrangeria (Llei orgànica 4/2000), la Llei reguladora de bases de règim local (Llei 7/1985), la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (Llei 30/1992) i la Llei de la competència deslleial (Llei 3/1991). Totes aquestes reformes tenien com a fil conductor l’estrangeria i es plantejava com una reforma tècnica orientada a aconseguir una major simplificació administrativa, a reforçar els instruments sancionadors, a introduir les exigències derivades del dret de la Unió Europea i de la jurisprudència del Tribunal Suprem. Semblava que no quedaven afectats els drets i llibertats dels estrangers, ja que no es modificava el títol I, on es fa la relació d’aquests. No obstant això, d’un examen més atent aquesta impressió quedava en una aparença, almenys en determinades qüestions rellevants. Read More »

Interdependencias institucionales y gobiernomultinivel: el caso de los municipios y la política educativa – Lluís Medir

El proppassat divendres 1 de febrer vaig defensar, a la Universitat de Barcelona, al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, la tesi doctoral titulada: Interdependencias institucionales y gobierno multinivel: el caso de los municipios y la política educativa. Es tractava d’una tesi en règim de cotutela entre la UB i la Université de Toulouse 1 Capitole (França).

La meva tesi és la primera que s’ha llegit al Grup de Recerca en Estudis Locals (GREL), grup que s’adscriu a l’àrea de ciència política de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. El GREL està format per investigadors que desenvolupen les seves tasques professionals des de les universitats i des de diverses institucions públiques. El GREL ha estat reconegut com a Grup de Recerca Emergent amb finançament de la Generalitat de Catalunya, l’any 2009 (SGR 357), en l’àmbit de les ciències socials, específicament en el de la ciència política (www.ub.edu/grel) i acull actualment 11 investigadors de diferents universitats i centres de recerca, dirigits per Jordi Capo i coordinats per Jaume Magre. L’àmbit de recerca del GREL és l’estudi dels governs locals catalans, però la recerca que s’hi duu a terme té també una clara perspectiva comparada respecte del món local espanyol, europeu i internacional. El GREL articula la seva activitat en línies de treball concentrades en àrees d’estudi emergents, a partir d’una perspectiva interdisciplinària i amb una decidida voluntat d’aprofundir en la prospectiva social i institucional. En aquest sentit, la meva tesi analitza el canvi institucional que han patit els governs locals en matèria educativa, prenent com a exemple principal el cas català i contrastant-ne els resultats amb el cas francès i, en menor mesura, amb el cas nord-americà. És a dir, el treball busca explicar com s’ha produït el fet que els municipis, que tenen molt poques competències en matèria educativa, cada vegada prestin més serveis de caire educatiu: llars d’infants, oficines municipals d’escolarització, plans educatius d’entorn o escoles de música, per exemple.Read More »

La reforma de la planta local (VIII Congrés AEPDA) – Tomàs Font

Els passats dies 8 i 9 de febrer, va tenir lloc, a la Universitat d’Alacant, el VIII Congrés de l’Associació Espanyola de Professors de Dret Administratiu, coordinat en aquesta edició pel prof. Juan José Díez. Novament, s’hi van reunir destacats especialistes de la nostra disciplina per reflexionar sobre diversos temes d’actualitat que en aquesta ocasió s’han referit a la funció inspectora en l’àmbit financer (prof. A. Jiménez-Blanco) i urbanístic (prof. J. Tejedor Bielsa), a la planta del Govern local (profs. E. Carbonell i M. Almeida) i al dret administratiu i l’eficàcia econòmica (prof. J-B. Auby).

Aquestes anàlisis van anar acompanyades de les múltiples comunicacions que es van presentar i de la defensa que en van fer els seus autors. Com a novetat, es va celebrar la I Edició del Premi Internacional d’Investigació Jurídica Lorenzo Martín-Martín-Retortillo que va recaure en els professors Juli Ponce Solé (Universitat de Barcelona) i Pablo Meix Cereceda (Universitat de Castella-la Manxa).

S’inclouen a continuació les conclusions del Congrés en relació amb la reforma de la planta local, tal com les vaig formular en la sessió de cloenda, i a les que l’Associació va acordar donar la màxima difusió per la seva incidència en l’actual debat institucional.Read More »