Quan li arribarà el moment a la hisenda local? – Maite Vilalta

“Poc pes de la despesa dels governs locals en relació amb el total de despesa pública”, “un marc competencial poc clar i mal definit”, “massa municipis amb una mida excessivament petita que difícilment poden assegurar una prestació eficient dels serveis locals”, “la necessitat d’una reforma del finançament local que potenciï l’autonomia financera dels ajuntaments, doni compliment a algun principi d’equitat intermunicipal i proporcioni estabilitat al model”, “la necessitat d’enfortir la relació entre la hisenda de la Generalitat de Catalunya i la hisenda municipal”… I així podríem continuar enumerant afirmacions que des del mon acadèmic ja fa molt temps que s’assenyalen i que el pas dels anys no ha fet més que corroborar.

Els pilars de l’actual model de finançament municipal van ser dissenyats en la dècada dels vuitanta. Han transcorregut, doncs, quasi quaranta anys i la realitat socioeconòmica dels nostres ajuntaments és ben diferent d’aleshores; les seves necessitats han canviat perquè la societat mateixa ha canviat. Ni la reforma que es va dur a terme l’any 2004 que va servir, fonamentalment, per a donar compliment a una promesa electoral de suprimir l’IAE, ni la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local aprovada el 2013, han suposat un avenç cap a una veritable i adequada reforma del model.

Al meu entendre, els principals canvis que caldria fer, descrits i analitzats en el recent article “La hisenda local a Catalunya: evolució recent, situació actual i principals reptes” (Vilalta, 2018a), haurien de girar entorn de tres grans àmbits: el territorial, el competencial i el fiscal.Read More »