El Decret 6/2021, de 9 de febrer, de simplificació de disposicions reglamentàries adoptades entre 1977 i 1985. Per què és necessari? – Paula Ortí Ferrer
Cap de l’Àrea de Millora de la Regulació. Direcció General de Coordinació Interdepartamental. Departament de la Presidència

Amb l’aprovació d’aquesta iniciativa s’han eliminat més de 1.200 decrets i ordres obsolets que a partir d’ara podran constar com a no vigents en el Portal Jurídic de Catalunya. Derogar normes que ja no són d’aplicació pot semblar d’entrada un exercici poc útil o fins i tot sobrer, però l’objectiu no és cap altre que facilitar el coneixement i l’accés al dret vigent. Tot seguit s’exposen les raons que han motivat aquesta intervenció i l’estratègia més àmplia de racionalització i de manteniment del dret en la qual s’emmarca.Llegeix més »

El règim local a Catalunya, entre la recentralització i nous escenaris de futur – Isidre Llucià

Resum de la conferència donada el 30 de juny a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICSP) de Barcelona

1.- La recentralització

No m’estendré gaire en aquest apartat. A hores d’ara, que la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, aprovada pel Govern del PP, és del tot recentralitzadora és una evidència contrastada que ningú posa en dubte.

Una llei que d’antuvi, com ja ha manifestat i acreditat a bastament tant la professió com l’acadèmia, no té en compte les recomanacions que fa el Consell de Ministres de la UE per a Espanya. S’empara en la tècnica legislativa del buidatge de competències dels ens locals, els residualitza, limitant els principis d’autonomia local i de subsidiarietat, els congela i bloqueja —eliminant a la pràctica competències municipals–, limitant la prestació de serveis, limitant la capacitat de presa de decisions, limitant la capacitat de gestió i, en definitiva i per concloure, incrementant significativament la burocratització.Llegeix més »

Ley de transparencia: la hora de escuchar a los expertos – Joaquín Meseguer

Parece que la carrera de alta velocidad que preveía tomar el proyecto de ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, ha perdido en buena medida el impulso y la urgencia con los que nació. Mientras el plazo de presentación de enmiendas en el Congreso de los Diputados acaba de entrar en su decimoctava  prórroga, se habilitan plazos extraordinarios para la celebración de comparecencias de expertos ante la Comisión Constitucional. Estos dos datos son solo una pequeña muestra de la expectación y de la montaña de reticencias que el texto ha suscitado en los estudiosos de esta parcela del derecho, casi por estrenar en nuestro país. Hasta tal punto esto es así que podemos afirmar que no resta medio de comunicación ni publicación jurídica especializada que no se haya hecho eco de su tramitación y de las abundantes objeciones que se han formulado a su contenido.Llegeix més »