L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert
Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor (doctor) associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB

Font: Broken car window, dumbonyc – Flickr. Llicència CC BY-SA 2.0

Introducció
El tema del civisme ha donat lloc, com és ben sabut, a una autèntica constel·lació de centenars d’ordenances de civisme i convivència repartides per tot Espanya, impulsades, en el seu moment, pel fort vent de l’ordenança de civisme i convivència de Barcelona de 2005 (tot i que la primera ordenança d’aquest tipus va ser la de l’Hospitalet de Llobregat, elaborada anys abans de la mà del referent Jesús Solores). Totes aquestes normes locals tenen, encara que no es digui expressament, un denominador comú: ser una resposta contundent a la sensació d’inseguretat.Llegeix més »

Legislació en temps de pandèmia. L’ús del decret llei a Catalunya – Ramon Prat Bofill
Subdirector general de Relacions amb el Parlament i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

La figura normativa del decret llei a l’ordenament jurídic
La Constitució espanyola inclou la figura normativa del decret llei en el sistema de fonts del dret. Ho fa a l’article 86, dins del capítol segon del títol III, dedicat a l’elaboració de les lleis. També l’incorpora l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 dins del capítol primer del títol II, referit al Parlament.

Com és sabut, el decret llei és una norma amb rang de llei que els governs elaboren i promulguen abans de cap intervenció de l‘Assemblea legislativa –la tramita posteriorment– per motius de necessitat urgent i extraordinària, que són els elements que configuren l’anomenat pressupòsit habilitant de la norma. Els governs no poden exercir aquesta facultat sense que es donin alhora aquestes dues circumstàncies, però tampoc poden exercir-la per regular, en el cas del govern de l’Estat, sobre institucions bàsiques de l’Estat; sobre els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, i sobre el règim de les comunitats autònomes, ni tampoc en relació amb el dret electoral general ni als pressupostos generals de l’Estat. El Govern de Catalunya tampoc no pot dictar decrets llei relatius a la reforma de l’Estatut, a les matèries reservades a les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, a la regulació essencial i al desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i als pressupostos de la Generalitat. El decret llei és una excepció a la facultat del legislador, d’aquí venen totes aquestes limitacions.Llegeix més »

El Decret 6/2021, de 9 de febrer, de simplificació de disposicions reglamentàries adoptades entre 1977 i 1985. Per què és necessari? – Paula Ortí Ferrer
Cap de l’Àrea de Millora de la Regulació. Direcció General de Coordinació Interdepartamental. Departament de la Presidència

Amb l’aprovació d’aquesta iniciativa s’han eliminat més de 1.200 decrets i ordres obsolets que a partir d’ara podran constar com a no vigents en el Portal Jurídic de Catalunya. Derogar normes que ja no són d’aplicació pot semblar d’entrada un exercici poc útil o fins i tot sobrer, però l’objectiu no és cap altre que facilitar el coneixement i l’accés al dret vigent. Tot seguit s’exposen les raons que han motivat aquesta intervenció i l’estratègia més àmplia de racionalització i de manteniment del dret en la qual s’emmarca.Llegeix més »

El règim local a Catalunya, entre la recentralització i nous escenaris de futur – Isidre Llucià

Resum de la conferència donada el 30 de juny a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICSP) de Barcelona

1.- La recentralització

No m’estendré gaire en aquest apartat. A hores d’ara, que la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, aprovada pel Govern del PP, és del tot recentralitzadora és una evidència contrastada que ningú posa en dubte.

Una llei que d’antuvi, com ja ha manifestat i acreditat a bastament tant la professió com l’acadèmia, no té en compte les recomanacions que fa el Consell de Ministres de la UE per a Espanya. S’empara en la tècnica legislativa del buidatge de competències dels ens locals, els residualitza, limitant els principis d’autonomia local i de subsidiarietat, els congela i bloqueja —eliminant a la pràctica competències municipals–, limitant la prestació de serveis, limitant la capacitat de presa de decisions, limitant la capacitat de gestió i, en definitiva i per concloure, incrementant significativament la burocratització.Llegeix més »

Ley de transparencia: la hora de escuchar a los expertos – Joaquín Meseguer

Parece que la carrera de alta velocidad que preveía tomar el proyecto de ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, ha perdido en buena medida el impulso y la urgencia con los que nació. Mientras el plazo de presentación de enmiendas en el Congreso de los Diputados acaba de entrar en su decimoctava  prórroga, se habilitan plazos extraordinarios para la celebración de comparecencias de expertos ante la Comisión Constitucional. Estos dos datos son solo una pequeña muestra de la expectación y de la montaña de reticencias que el texto ha suscitado en los estudiosos de esta parcela del derecho, casi por estrenar en nuestro país. Hasta tal punto esto es así que podemos afirmar que no resta medio de comunicación ni publicación jurídica especializada que no se haya hecho eco de su tramitación y de las abundantes objeciones que se han formulado a su contenido.Llegeix més »