La crisi econòmica iniciada el 2008, i que es va allargar fins a temps recents, va perjudicar greument les finances de la Generalitat, i les deficiències del sistema de finançament i les polítiques de consolidació fiscal de l’Estat, que van centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes (CA), van empitjorar la situació.

L’esclat de la bombolla immobiliària és el que va ocasionar la crisi econòmica a Espanya, i es va deixar notar principalment a partir del 2008. El nostre model econòmic basat en la construcció i no en sectors competitius, la política de diner fàcil i la falta de reformes estructurals són les causes que van influir en l’extensió ràpida de la crisi. Aquesta es pot dividir en dos períodes: el primer, 2007-2009, en què es va abordar la crisi amb polítiques expansives de despesa, però que encara la van agreujar més perquè no era el tipus de despesa que reactivava l’economia; el segon, 2010-2013, en què es van començar a adoptar les polítiques de consolidació fiscal imposades per la UE. D’aquest període cal destacar la reforma de l’article 135 de la CE, on es va consagrar el principi d’estabilitat pressupostària, i el seu posterior desenvolupament en la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF).

Entre 2008 i 2009 el PIB de Catalunya va caure a una taxa negativa del 3,34 %, i va assolir el seu valor nominal mínim el 2013, amb un valor de 193.126 milions d’euros, mentre que el 2008 era de 209.005 milions. A partir de 2014 va tornar a tenir taxes de creixement positives, i el 2016 va arribar a 212.804 milions d’euros.Llegeix més »