Arran dels terribles assassinats produïts darrerament a París, particularment a la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo, en l’opinió pública s’han reobert certs debats sobre les conseqüències dels atemptats en una societat democràtica i sobre l’abast dels límits als drets fonamentals. Hem volgut intervenir en aquests debats demanant a dos especialistes en el tema que n’analitzin alguns aspectes, especialment les relacions entre llibertat i seguretat (Rafael Martínez, catedràtic de ciència política de la UB) i entre llibertat d’expressió i ofensa a les creences d’una part de la població (Laura Díez, prof. titular de dret constitucional, UB)

La publicació de les caricatures de Mahoma a la Revista Charlie Hebdo l’any 2011 va posar en el punt de mira la llibertat d’expressió. Tres anys més tard, les desconsolades reaccions a favor de la Primera Esmena s’han reproduït. Aquestes reaccions provenen de móns molt diversos, que van del filosòfic al sociològic passant pel religiós. També és tasca dels juristes aportar reflexions per tal que les decisions sobre el límit de la llibertat d’expressió no siguin només un exercici voluntarista o ideològic que, a més, respongui a conjuntures extremes. Llegeix més »