Etiqueta: Parlament de Catalunya

Anàlisi de la STC 16/2021, de 28 de gener, que declara inconstitucionals determinats preceptes del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge – Berta Bastús Ruiz
 Investigadora predoctoral a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Curro Palacios – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

1. Sobre el recurs d’inconstitucionalitat núm. 2577-2020
Enfront del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge (en endavant, Decret llei 17/2019), el 19 de juny de 2020 un total de 86 diputats del grup parlamentari popular van interposar el recurs d’inconstitucionalitat 2577-2020. Aquest recurs es va interposar contra el Decret llei 17/2019, contra el Decret llei 1/2020, de 21 de gener, que modifica l’anterior i contra l’acord del Parlament de Catalunya de 4 de març de 2020 de validació d’aquest últim Decret llei 1/2020. Subsidiàriament, el recurs es va interposar contra els articles 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9, 2.10, 2.11, 2.12, 4.2, 4.6, 5.4, 5.5, 5.6, 5.7, 6.2, 6.3, 6.4, 6.6, 8.1, 8.2, 8.3, 8.5, 13.2 i disposició transitòria 1ª del Decret llei 17/2019.
Els motius en què es fonamenta el recurs d’inconstitucionalitat poden resumir-se en els punts següents:

a) L’acord de validació del Decret llei 1/2020 va ser aprovat un cop vençut el termini de trenta dies hàbils des de la promulgació del Decret llei 1/2020 que va quedar derogat en la data de la seva suposada convalidació.

b) El Decret llei 17/2019 és inconstitucional i nul en el seu conjunt degut al fet que:

–  No existeix el pressupòsit habilitant que exigeix l’article 86.1 de la Constitució sobre el requisit de provar l’existència d’una situació d’extraordinària i urgent necessitat per a l’aprovació d’un Decret llei.
–  No existeix connexió entre les mesures aprovades i la situació d’extraordinària i urgent necessitat prèviament definida.
–  Regula matèries que queden vetades als decrets llei, ja que “afecta” el dret de propietat en el sentit descrit als arts. 86.1 de la Constitució i 64.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (en endavant, EAC).
–  A més, determinades previsions del Decret llei 17/2019 (art. 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.7, 2.8, 2.9, 2.10, 2.11, 2.12, 2.15, 6.2, 6.3 i 6.4) regulen determinats aspectes del dret de propietat privada i envaeixen les competències estatals establertes als articles 149.1.1, 149.1.8, 149.1.13 i 149.1.18 de la Constitució.Llegeix més »

El Decret 6/2021, de 9 de febrer, de simplificació de disposicions reglamentàries adoptades entre 1977 i 1985. Per què és necessari? – Paula Ortí Ferrer
Cap de l’Àrea de Millora de la Regulació. Direcció General de Coordinació Interdepartamental. Departament de la Presidència

EAPCDeixa un comentari

Amb l’aprovació d’aquesta iniciativa s’han eliminat més de 1.200 decrets i ordres obsolets que a partir d’ara podran constar com a no vigents en el Portal Jurídic de Catalunya. Derogar normes que ja no són d’aplicació pot semblar d’entrada un exercici poc útil o fins i tot sobrer, però l’objectiu no és cap altre que facilitar el coneixement i l’accés al dret vigent. Tot seguit s’exposen les raons que han motivat aquesta intervenció i l’estratègia més àmplia de racionalització i de manteniment del dret en la qual s’emmarca.Llegeix més »

La Comissió de Venècia i l’oposició parlamentària – Joan Vintró Castells
 Catedràtic de dret constitucional a la UB

EAPCDeixa un comentari

La Comissió de Venècia és un organisme consultiu del Consell d’Europa que, com el seu nom oficial indica, està al servei de la democràcia mitjançant el dret. En aquest sentit, desenvolupa, entre altres comeses, tasques d’assessorament i d’estudi destinades a millorar el funcionament de les institucions democràtiques en els estats membres de l’esmentada institució internacional. Els que hem tingut el privilegi de col·laborar en missions de la Comissió de Venècia podem donar fe de la utilitat de les intervencions d’aquest organisme en determinats processos de consolidació democràtica, com, per exemple, en els esdevinguts en alguns països de l’est d’Europa.

Atès el perfil descrit, revesteix un gran interès que la Comissió de Venècia aprovés el juny de 2019 el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris (CDL-AD(2019)015). Es tracta d’un text que, partint de resolucions anteriors de la mateixa Comissió de Venècia, d’informes d’organismes internacionals com la Unió Interparlamentària i de la herència constitucional europea, pretén oferir amb una certa concreció les pautes per inspirar la configuració de l’estatut jurídic de l’oposició en un parlament democràtic.Llegeix més »

Una breu i resumida crònica parlamentària de la X legislatura del Parlament de Catalunya – Lluís Medir

EAPCDeixa un comentari

La X legislatura que es va cloure recentment es caracteritzà, principalment i com l’anterior, pel seu finiment prematur. Si la novena legislatura va durar 728 dies, la desena que ens ocupa ha durat 981 dies, concretament fins el proppassat 3 d’agost.[1] Tanmateix, la seva activitat ha estat més intensa que l’anterior. A continuació es presenta una breu síntesi de diversos aspectes rellevants: composició i organització del Parlament, activitat legislativa, activitat d’impuls i control polític i conflictivitat constitucional.

Composició i organització.

Pel que fa a l’anàlisi de la composició, atès que la novena legislatura va materialitzar un canvi ideològic en la composició del Parlament i del Govern de la Generalitat, passant d’un govern que excloïa la força més votada, conegut com el tripartit i format per PSC, ERC i ICV, a un govern encapçalat pel grup majoritari en vots i escons (CiU), amb suport principal, en el dia a dia parlamentari, d’un dels grups de l’oposició (PP); la desena legislatura presenta la particularitat de continuar amb un govern sostingut pel mateix grup parlamentari majoritari (CiU), però aquest cop amb el suport explícit[2] del principal partit de l’oposició (ERC). Aquest segon partit del Parlament conjuminava ensems el suport parlamentari a l’executiu de CiU amb l’exercici de l’especial condició que representa el cap de l’oposició del Parlament de Catalunya.Llegeix més »