Etiqueta: Parlament

Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
 Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »

Legislació en temps de pandèmia. L’ús del decret llei a Catalunya – Ramon Prat Bofill
 Subdirector general de Relacions amb el Parlament i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

La figura normativa del decret llei a l’ordenament jurídic
La Constitució espanyola inclou la figura normativa del decret llei en el sistema de fonts del dret. Ho fa a l’article 86, dins del capítol segon del títol III, dedicat a l’elaboració de les lleis. També l’incorpora l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 dins del capítol primer del títol II, referit al Parlament.

Com és sabut, el decret llei és una norma amb rang de llei que els governs elaboren i promulguen abans de cap intervenció de l‘Assemblea legislativa –la tramita posteriorment– per motius de necessitat urgent i extraordinària, que són els elements que configuren l’anomenat pressupòsit habilitant de la norma. Els governs no poden exercir aquesta facultat sense que es donin alhora aquestes dues circumstàncies, però tampoc poden exercir-la per regular, en el cas del govern de l’Estat, sobre institucions bàsiques de l’Estat; sobre els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, i sobre el règim de les comunitats autònomes, ni tampoc en relació amb el dret electoral general ni als pressupostos generals de l’Estat. El Govern de Catalunya tampoc no pot dictar decrets llei relatius a la reforma de l’Estatut, a les matèries reservades a les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, a la regulació essencial i al desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i als pressupostos de la Generalitat. El decret llei és una excepció a la facultat del legislador, d’aquí venen totes aquestes limitacions.Llegeix més »

Els processos de debat, esmena i aprovació dels pressupostos en els parlaments de les comunitats autònomes – Jordi Baños Rovira
 Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

EAPCDeixa un comentari
Votacions durant el debat per a l’aprovació de la Llei de pressupostos de la Generalitat 2020, el 24 d’abril de 2020 / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

Els pressupostos públics són l’instrument principal amb què compta el sector públic per tal d’ordenar tant la seva política econòmica fiscal com per donar suport financer a la implementació de les seves diferents polítiques sectorials. Tanmateix, arran d’aquest caràcter estructurador de les polítiques econòmiques i sectorials que pretén dur a terme un Govern, esdevé necessari que s’hi duguin a terme els processos corresponents de transparència i rendició de comptes, així com que estigui sota l’escrutini, debat i aprovació per part del poder legislatiu, en exercir aquest la representació de la ciutadania.

En relació amb això, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, 2019) ressalta que els parlaments tenen un paper fonamental a l’autoritzar les decisions pressupostàries i mantenir els governs responsables de les seves accions i que cal que els governs facilitin un debat inclusiu, participatiu i realista en relació amb les decisions pressupostàries, amb l’objectiu d’oferir oportunitats al Parlament i a les seves comissions per participar en el procés pressupostari en totes les etapes clau del cicle pressupostari, tant ex ante com ex post.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Lleis polítiques de Catalunya’, de Joan Ridao (director), Josep M. Aguirre i Víctor Siles (coautors) – Joan Manuel Trayter
 Catedràtic de dret administratiu. Universitat de Girona

EAPC1 comentari

Ha vist la llum el llibre “Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris” (Marcial Pons, Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, 2020), volum que incorpora les principals lleis polítiques catalanes acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, tant general com per preceptes, enllaçant amb les principals referències normatives, jurisprudencials i doctrinals. Així, sota l’aparença d’un mer nou codi de lleis s’amaga un treball ingent, on el director, Joan Ridao, i els coautors, Josep Mª Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Víctor Siles, advocat de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l’Administració Local amb habilitació nacional, han inclòs un autèntic tractat del dret públic català.

I és que és sabut que a diferència del dret privat, el dret públic de Catalunya, només va emergir quan, políticament al llarg de la història, es van reconèixer les nostres institucions, circumstància que, òbviament, va permetre realitzar lleis i estudis doctrinals en la matèria. Així, de la època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) és d’on deriva l’expressió moderna “d’autogovern” i l’aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la formació de funcionaris.Llegeix més »

Un poder perillós? Reflexions sobre l’activisme judicial contra l’ajornament electoral – Pau Bossacoma Busquets
 Professor de dret a la Universitat Pompeu Fabra

EAPC1 comentari
Autoria: HEMAV – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El cèlebre Alexander Hamilton, un dels pares de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, descrivia el poder judicial com “el menys perillós per als drets polítics de la Constitució, perquè és el que disposa de la menor capacitat de pertorbar-los o vulnerar-los”. El poder legislatiu, a més d’establir les lleis, disposa de la cartera i el poder executiu de l’espasa; en canvi, segons Hamilton, el poder judicial no té influència sobre l’espasa ni sobre la cartera. El darrer no té força, ni riquesa, ni voluntat, ans només judici.Llegeix més »