Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes – Sixto Garganté
Advocat, professor associat de dret del treball i protecció social a la Universitat Pompeu Fabra i coportaveu de la Comissió Promotora de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania

El règim jurídic de les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes (CA) i l’obligació legal d’avaluar-ne l’efectivitat, ha estat analitzat, amb especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l’ingrés mínim vital estatal, en l’article publicat al número 62, de juny de 2021, de la Revista Catalana de Dret Públic.

L’article constata que l’incompliment de l’obligació de fer-ne el seguiment i l’avaluació de l’efectivitat pot fer que les normes legals necessàries que les regulen esdevinguin insuficients, si no garanteixen adequadament el dret fonamental a la dignitat.Llegeix més »

De la renta básica universal a la renta garantizada de ciudadanía en Cataluña – Borja Garin Ballesteros
Doctorando en el Programa de Derecho y Ciencias Políticas. Universidad de Barcelona

El President Carles Puigdemont dona la mà a la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Montse Bassa, a la bancada del Parlament de Catalunya.
Aplaudiments al Parlament després de l’aprovació de la Llei 14/2017 de la renda garantida de ciutadania, el 12 de juliol de 2017. / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen).

De un tiempo a esta parte las prestaciones garantizadas y los condicionamientos para su obtención están abriéndose hueco en el debate público. La estrella del debate es la renta básica universal. Esta prestación no condicionada a nada más que la ciudadanía, ha sido defendida desde posiciones políticas (véase el programa de Podemos para las elecciones europeas de 2014) y en obras divulgativas (un ejemplo es el libro de Rutger Bregman Utopías para realistas).Llegeix més »

A propósito de la “fundamentalidad” del derecho a la vivienda. La experiencia argentina – José Sebastián Kurlat Aimar

En Argentina ciertas cifras indican que el déficit habitacional afecta al 28% de la población. Ciertamente, la cuestión habitacional reviste plena actualidad en nuestro país. A pesar de ello, puede decirse que el derecho a la vivienda reviste en Argentina el carácter de derecho fundamental. Tal es la demostración en la que nos embarcamos en las líneas que escribimos. ¿Qué es lo que lo hace un derecho que detente tal envergadura? ¿En qué teoría de los derechos fundamentales se inserta esta problemática?Llegeix més »