Un poder perillós? Reflexions sobre l’activisme judicial contra l’ajornament electoral – Pau Bossacoma Busquets
Professor de dret a la Universitat Pompeu Fabra

Autoria: HEMAV – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El cèlebre Alexander Hamilton, un dels pares de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, descrivia el poder judicial com “el menys perillós per als drets polítics de la Constitució, perquè és el que disposa de la menor capacitat de pertorbar-los o vulnerar-los”. El poder legislatiu, a més d’establir les lleis, disposa de la cartera i el poder executiu de l’espasa; en canvi, segons Hamilton, el poder judicial no té influència sobre l’espasa ni sobre la cartera. El darrer no té força, ni riquesa, ni voluntat, ans només judici.Llegeix més »

Participació política i presó provisional: qüestions de proporcionalitat – Jordi Jaria-Manzano

Oriol Junqueras al seu escóLa Sentència del Tribunal Constitucional 9/2020, de 28 de gener, objecte de comentari, resol el recurs d’emparament presentat per l’aleshores diputat al Parlament de Catalunya Sr. Oriol Junqueras i Vies en relació amb un parell de resolucions judicials —la interlocutòria de 12 de gener de 2018 del magistrat instructor de la causa penal seguida contra el recurrent, i la interlocutòria de la sala de recursos de la Sala Penal del Tribunal Suprem de 14 de març de 2018, dictades en ocasió de la tramitació de la causa especial núm. 20907-2017. El nucli del recurs, deixant de banda qüestions relatives al jutge predeterminat per la llei i la llibertat ideològica, consisteix en la possible vulneració del dret a la participació política (art. 23 CE) pel fet que les resolucions impugnades van impedir el recurrent de prendre part en la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya i en la sessió posterior d’investidura del president de la Generalitat, convocades arran de les eleccions del 21 de desembre de 2017, en les quals el Sr. Junqueras havia resultat elegit diputat.Llegeix més »

Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa de 1998: situació actual i perspectives de futur – Xavier Urios

20 anys de l’entrada en vigor de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Les normes jurídiques es troben evidentment lligades a la data de la seva publicació, raó per la qual l’any d’aprovació d’una norma queda integrada en el nostre coneixement i, fins i tot, reiteradament incorporem l’any de la norma a la referència que fem d’aquesta.

Això ens permet adonar-nos de manera immediata de l’aniversari d’una determinada norma i, al mateix temps, fer una reflexió o avaluació del compliment per part d’aquesta dels objectius que l’han de caracteritzar.

En el cas de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (en endavant, LJCA), el fet que hagin passat 20 anys de la seva publicació i entrada en vigor és un moment idoni per fer-ne una breu anàlisi, tant des del punt de vista dels trets bàsics que l’han caracteritzat i la seva aplicació al llarg d’aquests anys, com dels reptes de futur que planteja.

El control de l’actuació de les administracions públiques per part dels tribunals de justícia. Dades estadístiques rellevants.

El sotmetiment de les administracions públiques a la Llei s’articula al voltant dels articles 9.1 i 103 de la Constitució i troba en l’article 106 de la mateixa norma el seu encaix, del qual deriva l’existència d’una jurisdicció especialitzada que controla la potestat reglamentària, la legalitat de l’actuació administrativa i la submissió d’aquesta als fins que la justifiquen.Llegeix més »