Els processos de debat, esmena i aprovació dels pressupostos en els parlaments de les comunitats autònomes – Jordi Baños Rovira
Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

Votacions durant el debat per a l’aprovació de la Llei de pressupostos de la Generalitat 2020, el 24 d’abril de 2020 / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

Els pressupostos públics són l’instrument principal amb què compta el sector públic per tal d’ordenar tant la seva política econòmica fiscal com per donar suport financer a la implementació de les seves diferents polítiques sectorials. Tanmateix, arran d’aquest caràcter estructurador de les polítiques econòmiques i sectorials que pretén dur a terme un Govern, esdevé necessari que s’hi duguin a terme els processos corresponents de transparència i rendició de comptes, així com que estigui sota l’escrutini, debat i aprovació per part del poder legislatiu, en exercir aquest la representació de la ciutadania.

En relació amb això, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, 2019) ressalta que els parlaments tenen un paper fonamental a l’autoritzar les decisions pressupostàries i mantenir els governs responsables de les seves accions i que cal que els governs facilitin un debat inclusiu, participatiu i realista en relació amb les decisions pressupostàries, amb l’objectiu d’oferir oportunitats al Parlament i a les seves comissions per participar en el procés pressupostari en totes les etapes clau del cicle pressupostari, tant ex ante com ex post.Llegeix més »

Nota sobre el Dictamen 3/2013, de 26 de febrer. Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013-Consell de Garanties Estatutàries

Nota en relació amb el Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries 3/2013, de 26 de febrer, sobre les disposicions addicionals vuitanta-unena i vuitanta-quatrena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013

Conclusions del Dictamen:
Primera. La disposició addicional vuitanta-quatrena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013, vulnera l’article 166.1 EAC i, en connexió amb aquest, l’article 156 CE i els articles 3.1 i 202.2 EAC. Adoptada per unanimitat.
La disposició addicional vuitanta-quatrena suspèn durant l’any 2013 l’aplicació dels articles 7.2, 8.2.a, 10 i 32.3 (primer paràgraf), i de la disposició transitòria primera de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que regulen el finançament estatal del nivell acordat de protecció de la dependència. Aquest precepte constitueix una reproducció exacta de la disposició addicional quarantena de la Llei 2/2012, de 29 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2012, que va ser objecte del DCGE 12/2012, de 22 d’agost, amb l’única i sola diferència del període temporal sobre el qual es projecta la seva vigència, que en el cas present inclou l’exercici pressupostari corresponent a l’any 2013 en lloc del 2012.Llegeix més »

Nota en relació amb el Dictamen 2/2013 sobre la Llei 16/2012, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances publiques i a l’impuls de l’activitat econòmica – Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

Conclusió del Dictamen:
Única. L’article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances publiques i a l’impuls de l’activitat econòmica, és contrari als articles 156.1 i 157.3 CE, i no troba empara en l’article 149.1.14 CE. Així mateix, vulnera l’article 203.5 EAC.  Adoptada per unanimitat.

L’article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, estableix l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit i en regula els elements. Aquest precepte va ser introduït durant la tramitació parlamentària del Projecte de llei mitjançant una esmena en el Senat. Quant a la seva regulació, cal destacar que l’apartat vuit d’aquest precepte disposa que la quota íntegra de l’impost serà el resultat d’aplicar a la base imposable un tipus de gravamen del zero per cent; i els apartats nou i deu preveuen, respectivament, que la presentació de l’autoliquidació i el pagament a compte no siguin obligatoris quan la quota íntegra sigui igual a zero euros. La Llei esmentada s’aprova a l’empara de l’article 149.1.14 CE, segons el que disposa la seva disposició final onzena.Llegeix més »