Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Biblioteca de l'EAPCAmb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el blog de l’RCDP vol compartir amb els seus lectors publicacions destacades i novetats editorials sobre temes tractats a la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, actualment tancada al públic a conseqüència de l’estat d’alarma tot i que continua oferint serveis en línia.

Les obres estan classificades alfabèticament per autors i inclouen àmbits com el procediment administratiu, el bon govern, les ordenances municipals, les polítiques públiques, la transparència, la protecció de dades, l’urbanisme, la funció pública, la ciència política o la intel·ligència artificial. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç al sumari corresponent. Bona lectura i llarga vida a Sant Jordi!

Llegeix més »

El dret d’accés a l’expedient a la llum de la nova legislació de transparència – Oriol Mir Puigpelat

L’expansió extraordinària que ha rebut el dret d’accés a la informació pública arran de la nova legislació de transparència ha de comportar també l’ampliació, i no pas la reducció, del dret tradicional dels interessats d’accedir a l’expedient administratiu.

   Proposo una interpretació integrada de la normativa de transparència i de procediment administratiu per cobrir les moltes llacunes en la pobra regulació del dret d’accés a l’expedient per part dels interessats

Així ho sostinc en un llibre recent, escrit arran de la meva experiència com a vicepresident de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), en què estudio l’evolució històrica i la relació que existeix actualment entre l’un i l’altre dret, i on proposo una interpretació integrada de la normativa de transparència i de procediment administratiu que permeti cobrir les moltes llacunes que presenta la pobra regulació del dret d’accés a l’expedient d’una manera que resulti compatible amb la seva naturalesa i amb el seu paper clau per a la defensa dels interessats.Llegeix més »

Teoría y práctica de la consulta previa en la elaboración de reglamentos autonómicos: errores cometidos y cómo aprender de ellos – Irene Araguàs Galcerà

Históricamente, la participación ha sido uno de los talones de Aquiles del procedimiento de elaboración de reglamentos, tanto estatales como autonómicos. Y es que, a pesar del reconocimiento constitucional de la audiencia de los ciudadanos en el procedimiento de elaboración de disposiciones administrativas que les afecten (art. 105.a CE), una de las señas de identidad de los reglamentos elaborados y aprobados por nuestras Administraciones Públicas ha sido una intervención ciudadana cuasi inexistente, con bajos niveles de participación, tanto desde un punto de vista cuantitativo como cualitativo.Llegeix més »

La nova LOPDGDD: una visió general i un apunt particular per a les administracions públiques – Carles San José Amat

Mig any després de l’inici de l’aplicació plena del nou Reglament general europeu de protecció de dades (RGPD), s’ha aprovat la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). Casualment —o potser no—, la publicació al BOE d’aquesta llei orgànica va coincidir amb el dia de la Constitució.

Aquesta nova llei té per objecte el dret fonamental de les persones físiques a la protecció de dades personals, emparat per l’article 18.4 de la Constitució, en el qual es disposa que “la llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets”. Sobre la base d’aquest precepte, en la Sentència 254/1993, de 20 de juliol, el Tribunal Constitucional argumentava que s’havia incorporat “una nueva garantía constitucional, como forma de respuesta a una nueva forma de amenaza concreta a la dignidad y a los derechos de la persona, de forma en último término no muy diferente a como fueron originándose e incorporándose históricamente los distintos derechos fundamentales. En el presente caso estamos ante un instituto de garantía de otros derechos, fundamentalmente el honor y la intimidad, pero también de un instituto que es, en sí mismo, un derecho o libertad fundamental, el derecho a la libertad frente a las potenciales agresiones a la dignidad y a la libertad de la persona provenientes de un uso ilegítimo del tratamiento mecanizado de datos, lo que la Constitución llama “la informática”. I després afegia que “la garantía de la intimidad adopta hoy un contenido positivo en forma de derecho de control sobre los datos relativos a la propia persona. La llamada ‘libertad informática’ es, así, también, derecho a controlar el uso de los mismos datos insertos en un programa informático (habeas data).”

Més endavant, en la Sentència 94/1998, de 4 de maig, el Tribunal Constitucional manifestava obertament que estàvem davant d’un dret fonamental a la protecció de dades, pel qual es garanteix a la persona el control sobre les seves dades.Llegeix més »