Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

Per contestar al títol d’aquest article comentaré la Sentència del Tribunal Constitucional (TC) núm. 23/2022, de 21 de febrer, que resol el recurs d’empara interposat pel conseller i secretari del Consell d’Administració de l’empresa Damm contra la sanció que l’imposà la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), consistent en una multa per un import de 30.000 euros i la publicació d’aquesta sanció en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

1. Plantejament de la qüestió. L’anonimització de dades en les sentències

Els fets sancionats tenen el seu origen en l’adquisició, per compte d’una tercera persona (la seva filla), d’accions de la dita empresa disposant d’informació privilegiada sobre la mateixa, referent a la proposta d’aprovació d’exclusió de negociació de les accions mitjançant una oferta pública d’adquisició.

La persona sancionada interposà un recurs d’empara davant el TC, que fonamentava en diversos extrems. Pel que aquí interessa em centraré únicament en la queixa que formulava respecte la publicació de la sanció al BOE.Llegeix més »

L’evolució del control laboral mitjançant sistemes de videovigilància – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

Cartell amb fons groc on hi diu "Zona videovigilada" i es veu una icona d'una càmera de seguretatEl control laboral de les persones treballadores és una facultat que l’ordenament jurídic atribueix als ocupadors o empresaris. En concret, l’article 20.3 del Reial decret legislatiu 2/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET) determina que l’empresari pot adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per tal de verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte, si és el cas, la capacitat real dels treballadors amb discapacitat.

El compliment de les obligacions laborals per part dels empleats públics deriva de l’article 52 del Reial decret legislatiu 5/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), segons el qual és un deure dels empleats públics desenvolupar, amb diligència, les tasques que tinguin assignades i vetllar pels interessos generals. Per tant, aquesta facultat de control de les persones empleades també pot ser exercida per les administracions públiques respecte del seu personal.Llegeix més »

Llums i ombres de la Llei orgànica 7/2021: anàlisi i contextualització – Albert Castellanos Rodríguez
Advocat i doctorand en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona

El passat 15 d’abril de 2021, el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el Projecte de Llei orgànica de protecció de dades personals tractades per a finalitats de prevenció, detecció, recerca i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals, que amb posterioritat, una vegada finalitzat el seu procés de tramitació parlamentària, va esdevenir la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig (d’ara endavant, la “Norma”), encarregada –de conformitat amb el que l’Exposició de Motius indica– de transposar a l’ordenament jurídic espanyol el contingut de la Directiva (UE) 2016/680 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relativa a la protecció de les persones físiques, pel que fa al tractament de dades personals per part de les autoritats competents per a finalitats de prevenció, recerca, detecció o enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, així com a la lliure circulació d’aquestes dades i per la qual es derogava la Decisió Marc 2008/977/JAI del Consell (d’ara endavant, la “Directiva”).Llegeix més »

El certificat COVID com a mesura per accedir als establiments, des de la perspectiva de la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Amb la finalitat de facilitar la lliure circulació dins la Unió Europea, es va aprovar el Reglament (UE) 2021/953 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID-19 interoperables de vacunació, de prova diagnòstica i de recuperació (certificat COVID digital de la UE), a fi de facilitar la lliure circulació durant la pandèmia de COVID-19, on es regulen les condicions per a l’expedició, verificació i acceptació dels certificats COVID-19, també coneguts com a passaport COVID. Tot i que em centraré en aquest Reglament, convé tenir present que l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID respecte als nacionals de tercers països és objecte del Reglament (UE) 2021/954.

El certificat COVID digital de la UE comprèn a la vegada tres tipus de certificats. El primer, permet acreditar que el seu titular ha rebut una vacuna contra la COVID-19 en l’Estat membre que expedeix el certificat (certificat de vacunació). El segon acredita que el seu titular s’ha realitzat una prova diagnòstica recent amb resultat negatiu (certificat de prova diagnòstica). I el tercer, deixa constància que la persona titular s’ha recuperat de la infecció per COVID-19 (certificat de recuperació).Llegeix més »

L’ús d’algoritmes en la presa de decisions administratives: oportunitats i riscos – Agustí Cerrillo i Martínez
Catedràtic de Dret Administratiu. Universitat Oberta de Catalunya

Autoria: “Inteligencia-Artificial” de laboratoriolinux amb llicència CC BY-NC-SA 2.0

Les administracions públiques no són alienes a la transformació digital que està impulsant la utilització de la intel·ligència artificial.

L’atenció a la ciutadania a través de robots conversacionals, la prestació proactiva i personalitzada de serveis en funció de les necessitats de les persones, l’anàlisi automatitzada de dades per lluitar contra el frau i la corrupció, la lectura de matrícules de cotxes que circulen per la via pública o la utilització de vehicles autònoms en el transport urbà són algun dels projectes experimentals basats en l’ús de la intel·ligència artificial impulsats per diferents administracions públiques.

En els darrers anys, la intel·ligència artificial està generant interès en responsables i treballadors i treballadores públics. Paral·lelament, també està ocupant l’atenció dels acadèmics. Precisament, la Revista Catalana de Dret Públic va publicar en el número 58 diversos articles dedicats a aquesta temàtica.Llegeix més »