Etiqueta: protecció de dades

Els portals de transparència i el límit de la protecció de dades personals – Carles San José

EAPCDeixa un comentari

La transparència és un principi d’actuació de les administracions públiques que està directament connectat amb el dret que tenim totes les persones a una bona Administració. En efecte, tothom té dret a saber què fan les administracions públiques i com ho fan, i aquest dret és inherent a la democràcia. Transparència i democràcia són dos conceptes que caminen junts i que són inseparables. Per tant, l’opacitat és incompatible amb la democràcia.

Però la transparència no ens va arribar de la mà de la democràcia, sinó molts anys després. Tot i que al nostre ordenament jurídic hi havia normes que imposaven la divulgació d’informació a internet, no es va apostar de manera clara i decidida per la transparència fins que es van aprovar la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG) i la Llei catalana 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBGCat). Aquestes lleis basen la transparència en dos eixos o pilars: la publicitat activa i el dret d’accés a la informació pública.Llegeix més »

El artículo 58 bis de la LOREG y su constitucionalidad- Andoni Polo Roca

EAPCDeixa un comentari

La Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales (en adelante, LOPDGDD) ha querido renovar la legislación española en materia de protección de datos y garantizar los derechos digitales, pero, además, ha introducido una modificación en la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General (en adelante, LOREG): el artículo 58 bis. Este artículo posibilita la elaboración de perfiles ideológicos con fines electorales que permitirá a los partidos hacer propaganda electoral personalizada. Este nuevo precepto fue objeto de recurso por parte del Defensor del Pueblo y su constitucionalidad fue resuelta por el Tribunal Constitucional (en adelante, TC) en la Sentencia 76/2019, de 22 de mayo. Esta nueva disposición legal podría vulnerar tanto el Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y por el que se deroga la Directiva 95/46/CE (en adelante, RGPD), como la propia LOPDGDD (con la que fue introducida) o la Constitución española (en adelante, CE), por lo que debemos preguntarnos: ¿cumple los requisitos necesarios de constitucionalidad y proporcionalidad?Llegeix més »

La nova LOPDGDD: una visió general i un apunt particular per a les administracions públiques – Carles San José Amat

EAPC5 comentaris

Mig any després de l’inici de l’aplicació plena del nou Reglament general europeu de protecció de dades (RGPD), s’ha aprovat la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). Casualment —o potser no—, la publicació al BOE d’aquesta llei orgànica va coincidir amb el dia de la Constitució.

Aquesta nova llei té per objecte el dret fonamental de les persones físiques a la protecció de dades personals, emparat per l’article 18.4 de la Constitució, en el qual es disposa que “la llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets”. Sobre la base d’aquest precepte, en la Sentència 254/1993, de 20 de juliol, el Tribunal Constitucional argumentava que s’havia incorporat “una nueva garantía constitucional, como forma de respuesta a una nueva forma de amenaza concreta a la dignidad y a los derechos de la persona, de forma en último término no muy diferente a como fueron originándose e incorporándose históricamente los distintos derechos fundamentales. En el presente caso estamos ante un instituto de garantía de otros derechos, fundamentalmente el honor y la intimidad, pero también de un instituto que es, en sí mismo, un derecho o libertad fundamental, el derecho a la libertad frente a las potenciales agresiones a la dignidad y a la libertad de la persona provenientes de un uso ilegítimo del tratamiento mecanizado de datos, lo que la Constitución llama “la informática”. I després afegia que “la garantía de la intimidad adopta hoy un contenido positivo en forma de derecho de control sobre los datos relativos a la propia persona. La llamada ‘libertad informática’ es, así, también, derecho a controlar el uso de los mismos datos insertos en un programa informático (habeas data).”

Més endavant, en la Sentència 94/1998, de 4 de maig, el Tribunal Constitucional manifestava obertament que estàvem davant d’un dret fonamental a la protecció de dades, pel qual es garanteix a la persona el control sobre les seves dades.Llegeix més »