Amb motiu de l’aprovació de les dues normes de capçalera en matèria de règim jurídic del sector públic[i] i del procediment administratiu comú de les administracions públiques[ii] l’any 2015, i la seva entrada en vigor l’any 2016, es van produir no pocs debats en relació amb dites normes, tant pel contingut d’alguna de les seves previsions com per l’excessiva densitat normativa en alguns dels àmbits regulats, en aquest darrer aspecte per exemple, la detalladíssima regulació del procediment sancionador i del procediment per determinar la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.Llegeix més »
Introducció La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va dictar el 26 de maig passat una sentència que fixa doctrina i que determina que no és compatible ni amb la Constitució (CE) ni amb el marc legal i, en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics, tot i que aquestes no substitueixin la bandera d’Espanya i les altres banderes legalment o estatutàriament instituïdes, sinó que hi concorrin.
La sentència es referia a un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del 30 de setembre de 2016, que reconeixia l’ensenya de set estrelles verdes com un dels símbols del poble canari, i que acordava la seva hissada el 22 d’octubre de 2016 —en commemoració del seu 52è aniversari— a la vorera exterior de l’edifici, davant de la façana de la corporació, i en un pal auxiliar. El TS raona l’anul·lació d’aquell acord perquè la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, estableix la forma com ha de col·locar-se no només la bandera d’Espanya sinó també la de les comunitats autònomes i els ens municipals, i perquè, encara que l’acord fos adoptat per un òrgan col·legiat i amb el vot de la majoria dels grups polítics, no s’incardinava en el marc competencial fixat per la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.Llegeix més »
Introducció En aquests dies complexos, situats al centre d’una crisi sanitària que dibuixa alhora la consegüent crisi econòmica, i veurem si fins i tot també una crisi institucional i política a diferents nivells, ha sorgit novament al mig del debat un tema gens menor: l’atribució de competències i llur executivitat per part dels diferents executius. Més encara, una centralització d’aquestes competències que novament posa en evidència que aquest tema és un dels que no s’acaba de resoldre del tot en la configuració del que es va anomenar en el seu moment l’estat de les autonomies.Llegeix més »
Introduccion En aguesti dies complèxes, plaçadi en centre d’ua crisi sanitària que diboishe ath madeish temps era conseqüenta crisi economica, e veiram se non ua auta d’institucionau e politica a diferenti nivèus, ei sorgit de nau, ath miei deth debat, un tèma bric mendre: era atribucion de competéncies e era sua executivitat per part des diferenti executius. Encara mès, ua centralizacion d’aguestes competéncies que met en evidéncia nauaments qu’aguest tèma a estat un des non acabadi de resòlver deth tot ena configuracion de çò que se’n didec en sòn moment er estat des autonomies.