La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo Director, secretari delegat i lletrat de la Direcció de Serveis de Secretaria. Secretaria General. Diputació de Barcelona

Font: Eva Guillamet / Diputació de Barcelona

1. Introducció[i]

El marc normatiu bàsic en què es presenta aquest comentari està constituït per la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), i el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics (RAFME), aprovat pel RD 203/2021. Conceptualment se centra en una de les actuacions tecnològiques, jurídiques i de gestió necessàries per a la prestació del servei públic d’assistència a la ciutadania, i garantir l’exercici del seu dret a la presentació de documents de manera presencial en els registres electrònics (LPAC, art. 12 i 13.g). Són usuàries d’aquest servei les anomenades legalment persones físiques no obligades a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, les quals són també titulars del dret a relacionar-se electrònicament amb les administracions (LPAC, 14 i RAFME, 3). El col·lectiu de les persones físiques obligades inclou les persones físiques que exerceixen una activitat professional de col·legiació obligatòria i altres respecte de les quals, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica o d’altres motius, s’hagi disposat la seva obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions en haver acreditat que tenen accés i disponibilitat als mitjans electrònics necessaris per fer-ho (LPAC, 14.2 i 3).Llegeix més »