Etiqueta: representació política

Torna la guerra de banderes (ara als tribunals). La doctrina de la STS de 26 de maig de 2020 sobre l’exhibició de símbols polítics no oficials o com voler tapar el sol amb la mà – Joan Ridao
 Professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

Introducció
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va dictar el 26 de maig passat una sentència que fixa doctrina i que determina que no és compatible ni amb la Constitució (CE) ni amb el marc legal i, en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics, tot i que aquestes no substitueixin la bandera d’Espanya i les altres banderes legalment o estatutàriament instituïdes, sinó que hi concorrin.

La sentència es referia a un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del 30 de setembre de 2016, que reconeixia l’ensenya de set estrelles verdes com un dels símbols del poble canari, i que acordava la seva hissada el 22 d’octubre de 2016 —en commemoració del seu 52è aniversari— a la vorera exterior de l’edifici, davant de la façana de la corporació, i en un pal auxiliar. El TS raona l’anul·lació d’aquell acord perquè la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, estableix la forma com ha de col·locar-se no només la bandera d’Espanya sinó també la de les comunitats autònomes i els ens municipals, i perquè, encara que l’acord fos adoptat per un òrgan col·legiat i amb el vot de la majoria dels grups polítics, no s’incardinava en el marc competencial fixat per la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.Llegeix més »

A vueltas con la representación política – Daniel Fernández Cañueto

EAPCDeixa un comentari

En su libro New Science of Politics, Eric Voegelin afirma que “las sociedades políticas en forma para la acción deben poseer una estructura interna que permita a algunos de sus miembros –el jefe, el gobierno, el príncipe, el soberano, el magistrado, etc., según la terminología variable de las distintas edades– contar con una obediencia habitual a sus actos de mando, a cambio de servir a las necesidades existenciales de la sociedad, tales como la defensa del territorio y la administración de justicia”. Es seguramente por esta razón que la representación política, a saber, la manera en que se articula la toma de decisiones colectivas, todavía continua siendo una cuestión cuyo interés no parece caer nunca en el olvido, resurgiendo en su vigor al albur de las transformaciones de la sociedad. Se quiere afirmar con ello, por tanto, que el análisis de la representación política posee un espacio de debate académico cuyo trasfondo, tanto en referencia a la arquitectura del Estado como a la forma de gobierno, es tan importante que sus postulados deben ser revisados periódicamente para adaptarlos a la evolución que tanto en la sociedad como en las ciencias jurídicas vaya gestándose. Es decir, la representación puede enunciarse como un concepto estable, pero su aplicación práctica esta en continua revisión para poder responder a los diferentes contextos históricos.Llegeix més »