Són els secretaris d’Administració local una eina institucional adequada contra la corrupció? – Joan Amenós Álamo
Professor titular de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona

Autoria: Enric, CC BY-SA 4.0

1. És arriscat començar un escrit amb un interrogant. Se li demanarà aviat a l’autor una resposta clara. Malgrat els riscos, vaig escriure una contesta a través d’un article publicat al darrer número —el 60— de la Revista Catalana de Dret Públic. Al mateix temps, el déu Cronos em va fer la mala passada que en Joan Anton Font Monclús encara no havia publicat Secretaris, interventors i tresorers d’administració local. Cap a una habilitació local (Tirant lo Blanch, 2020). Un llibre, per tant, de recentíssima aparició i perfecte contrapunt de les meves apreciacions.Llegeix més »

El “controvertit” caràcter d’Administració pública de les universitats públiques de resultes de les regulacions a les lleis de procediment administratiu i règim jurídic del sector públic – Gabriel Capilla Vidal
Cap de Gabinet Jurídic i secretari general adjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona

Autoria: UAB, CC BY-SA

Amb motiu de l’aprovació de les dues normes de capçalera en matèria de règim jurídic del sector públic[i] i del procediment administratiu comú de les administracions públiques[ii] l’any 2015, i la seva entrada en vigor l’any 2016, es van produir no pocs debats en relació amb dites normes, tant pel contingut d’alguna de les seves previsions com per l’excessiva densitat normativa en alguns dels àmbits regulats, en aquest darrer aspecte per exemple, la detalladíssima regulació del procediment sancionador i del procediment per determinar la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.Llegeix més »

Comentari a la Llei del Parlament de Catalunya 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral – Carles Ros
Secretari d’Administració local

Marc competencial i objectiu de la Llei
L’Administració de l’Estat té la titularitat del domini públic maritimoterrestre (en endavant, DPMT) en virtut de l’article 132.2 de la Constitució. El vigent Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, a l’article 149.3, manté l’ordenació del litoral com una competència exclusiva de la Generalitat i, a més, li atribueix competències compartides en matèria de DPMT.

D’acord amb aquesta ampliació del nou Estatut, els anys 2007 i 2008 l’Estat va traspassar a la Generalitat competències compartides de caràcter executiu en matèria d’ordenació del litoral i del DPMT. A l’obra col·lectiva El desenvolupament de l’autogovern en matèria de territori, paisatge, litoral i urbanisme, dirigida per Joan Manuel Trayter Jiménez i publicada l’any 2017 per Institut d’Estudis de l’Autogovern, a les conclusions tercera i quarta (pàgina 129 i següents), es declara que el traspàs de competències de costes a la Generalitat no converteix aquesta en Administració única, i que la jurisprudència del Tribunal Constitucional atorga a l’Estat un règim general de lliure configuració sobre la matèria, representat per la vigent Llei de costes.Llegeix més »

Reforma de l’impost sobre successions i donacions: cap on anem? – José María Tovillas Morán
Professor titular de dret financer i tributari a la Universitat de Barcelona

Imatge del logo de l'Agència Tributària de CatalunyaUn dels canvis fiscals més destacables aportats per la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient (autèntica llei d’acompanyament de la Llei 4/2020, de 29 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020), afecta la regulació catalana de l’impost sobre successions i donacions recollida a la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions. Aquest canvi ha suposat un enduriment de la fiscalitat de les transmissions mortis causa i, en menor mesura, inter vivos, que afecta, especialment, els causahavents descendents i ascendents de més de 21 anys del causant.Llegeix més »

L’Oficina Antifrau de Catalunya: deu anys de lluita contra la corrupció pública – Oscar Capdeferro Villagrasa
Professor lector de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

L’any 2020 ha estat un any excepcional arran de la greu crisi sanitària, que ha afectat i continua afectant el funcionament ordinari en els sectors públic i privat, amb repercussions negatives de caràcter econòmic i social.

En aquest context, evidentment, el funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) també s’ha vist afectat, i a la web de l’OAC es pot fer el seguiment de les mesures que, arran de la pandèmia, s’han adoptat en matèria de gestió del seu personal, així com les compres urgents que s’han hagut de fer en relació amb la prevenció de la COVID-19 (com ara guants, mascaretes o gel desinfectant).Llegeix més »