Anàlisi de la reforma

L’1 de març de 2019 es va publicar, en el Butlletí Oficial de les Corts Generals, l’informe de la ponència que havia conduït a la tramitació de la Proposició de llei de modificació del Codi civil, la Llei hipotecària i la Llei d’enjudiciament civil, sobre el règim jurídic dels animals.

En set pàgines concises se substancien dos anys d’intensa feina visible en pro del canvi d’estatut jurídic dels animals (2017-2019) i molts anys de feina no visible (des del 2006 en endavant) en pro de la mateixa finalitat. Urgeix, per tant, una anàlisi del que la reforma del règim jurídic dels animals pretenia en el CC, dels resultats que es van aconseguir i de les dificultats per a aconseguir-los i, finalment, de les perspectives de futur que aquesta reforma necessària, ara interrompuda, planteja.

És clar que el Codi civil espanyol necessitava (i necessita) una reforma que actualitzi l’estatut jurídic dels animals i l’adapti al que demana la legislació europea de benestar animal i les reformes empreses pels països del nostre entorn més pròxim (tant geogràficament com jurídicament), en el mateix àmbit que es va plantejar la nostra reforma que no és altre que el de la naturalesa de la propietat dels animals i els corol·laris que se’n deriven. En aquest sentit, s’expressa la ponència en l’exposició de motius, que recull —encara que de manera una mica imprecisa— els fonaments que van donar origen a l’esmentada Proposició de llei avui interrompuda després d’una lenta tramitació de dos anys.Llegeix més »