La relació entre les activitats de restauració i els àmbits d’aplicació de les diverses lleis reguladores de la intervenció de les activitats no ha estat mai senzilla. L’actualment derogada Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics les incloïa, però amb una cautela: l’article 1.4 d’aquesta llei establia el seu caràcter supletori de la normativa sectorial que fos aplicable.
La Llei 13/2002, de turisme de Catalunya les va incloure en un principi al seu article 52; però a l’ombra de l’adequació de normes a la Directiva de Serveis aquest article va ser suprimit pel Decret legislatiu 3/2010 i, per tant, bars i restaurants van deixar de ser considerats activitats turístiques a tots els efectes.
Amb la derogació de l’annex IV de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (LEPAR) va quedar com a únic text legal sectorial que inclou bars i restaurants, si bé a títol supletori segons indica el seu article 4.3.Llegeix més »
Un dels canvis fiscals més destacables aportats per la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient (autèntica llei d’acompanyament de la Llei 4/2020, de 29 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020), afecta la regulació catalana de l’impost sobre successions i donacions recollida a la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions. Aquest canvi ha suposat un enduriment de la fiscalitat de les transmissions mortis causa i, en menor mesura, inter vivos, que afecta, especialment, els causahavents descendents i ascendents de més de 21 anys del causant.