Resolucions de la GAIP i justícia cautelar del TSJC – Josep Mir Bagó
Membre de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i professor titular de dret administratiu

Les resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), sobre reclamacions en exercici d’aquest dret, d’acord amb l’article 42.10 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), poden ser impugnades en via contenciosa administrativa, concretament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ateses les previsions de l’article 10.1.a de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA).

La GAIP va començar a rebre reclamacions l’agost del 2015 i d’aleshores ençà han estat formulats 47 recursos contenciosos contra les seves resolucions; llevat de tres casos, en els quals la part recurrent ha estat la persona sol·licitant d’informació, a judici de la qual la resolució de la GAIP no donava satisfacció a les seves pretensions d’accés a la informació pública (impugnació contra desestimació de la reclamació o per dèficit de l’accés atorgat), a la resta de casos (44), qui ha impugnat les resolucions de la Comissió ha estat l’Administració requerida per la GAIP a divulgar més informació que la que creu que ha d’oferir, o l’empresa o l’entitat afectada per la resolució de la GAIP i la conseqüent divulgació d’informació pública que l’afecta (impugnació contra l’estimació de la reclamació o per excés de l’accés atorgat). Com es veurà tot seguit, és en relació amb aquesta darrera mena de resolucions impugnades que la justícia cautelar està jugant un paper molt important, almenys la del TSJC.Llegeix més »

Habitatges d’ús turístic: novetats jurisprudencials sobre l’habilitació per iniciar l’activitat i règim jurídic aplicable a les plataformes – Anna Martínez Ribas
Subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turística. Direcció General de Turisme. Departament d’Empresa i Coneixement

Aquest article tractarà de l’aplicació de la normativa reguladora del lloguer turístic de curta durada a partir de dues decisions judicials: la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) (Sala Gran) de 22 de setembre de 2020, Cali Apartaments SCI (C-724/18) i la del Tribunal Suprem (TS) 1818/2020, de 30 de desembre, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera Homeaway Spain, SLU.

Introducció

En els darrers anys s’ha pogut constatar la dimensió i escala en què opera el comerç electrònic de lloguer turístic. Les plataformes faciliten punts d’intermediació que interconnecten milers de venedors amb potencials compradors de tot el món i, això explica el creixement exponencial d’allotjaments turístics de curta durada que s’hi ofereixen.Llegeix més »

Un poder perillós? Reflexions sobre l’activisme judicial contra l’ajornament electoral – Pau Bossacoma Busquets
Professor de dret a la Universitat Pompeu Fabra

Autoria: HEMAV – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El cèlebre Alexander Hamilton, un dels pares de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, descrivia el poder judicial com “el menys perillós per als drets polítics de la Constitució, perquè és el que disposa de la menor capacitat de pertorbar-los o vulnerar-los”. El poder legislatiu, a més d’establir les lleis, disposa de la cartera i el poder executiu de l’espasa; en canvi, segons Hamilton, el poder judicial no té influència sobre l’espasa ni sobre la cartera. El darrer no té força, ni riquesa, ni voluntat, ans només judici.Llegeix més »

El conflicte de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona arran dels pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem – Alexandre Peñalver i Cabré
Professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

" "
Autor: Gavin Behrens (CC BY-NC-ND 2.0)

El maig passat el Tribunal Suprem (TS) va desestimar un incident de nul·litat contra quatre sentències seves del novembre del 2019 que van anul·lar quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 havien declarat contrari a l’ordenament jurídic i anul·lat l’acord del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de 6 de novembre de 2012 que va aprovar: a) l’establiment i la prestació del servei del cicle integral de l’aigua; b) l’establiment del sistema de gestió d’aquest servei públic mitjançant una societat de capital social mixta sota la modalitat de conveni amb societat existent; c) els estatuts d’aquesta nova societat d’economia mixta “Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, Societat Anònima” (Aigües de Barcelona, SEM), i d) el Conveni subscrit per l’AMB i la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (SGAB). Llegeix més »