El “controvertit” caràcter d’Administració pública de les universitats públiques de resultes de les regulacions a les lleis de procediment administratiu i règim jurídic del sector públic – Gabriel Capilla Vidal
Cap de Gabinet Jurídic i secretari general adjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona

Autoria: UAB, CC BY-SA

Amb motiu de l’aprovació de les dues normes de capçalera en matèria de règim jurídic del sector públic[i] i del procediment administratiu comú de les administracions públiques[ii] l’any 2015, i la seva entrada en vigor l’any 2016, es van produir no pocs debats en relació amb dites normes, tant pel contingut d’alguna de les seves previsions com per l’excessiva densitat normativa en alguns dels àmbits regulats, en aquest darrer aspecte per exemple, la detalladíssima regulació del procediment sancionador i del procediment per determinar la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.Read More »

Riquer, Borja de; Pérez Francesch, Joan Lluís; Rubí, Gemma; Ferran Toledano, Lluís i Luján, Oriol (directors) (2018). La corrupción política en la España contemporánea. Madrid: Marcial Pons – Adrià Fortet i Martínez

Portada de La corrupción política en la España contemporáneaEls estudis sobre corrupció política a Espanya —matèria que ha ocupat un lloc destacat tant als diaris com a la llista de preocupacions ciutadanes de la darrera dècada— compten des d’avui amb una adquisició rellevant. El llibre La corrupción política en la España contemporánea, sota la direcció de cinc especialistes en història contemporània i dret constitucional i amb la participació de quaranta-quatre autors, formula des d’una òptica multidisciplinària dades, respostes i plantejaments que previsiblement conduiran les investigacions sobre la qüestió en els propers anys i trigaran a veure’s superats.

L’obra surt a la llum com a conseqüència directa dels treballs i les discussions que van exposar-se al I Congrés Internacional d’Història de la Corrupció Política a l’Espanya Contemporània, que va celebrar-se a Barcelona els dies 14 i 15 de desembre de 2017 per iniciativa del Grup de Recerca i Estudis sobre Política, Institucions i Corrupció de la Universitat Autònoma de Barcelona (PICEC-UAB). Aquest centre d’estudis va iniciar-se amb les anàlisis de les biografies de parlamentaris catalans a l’Espanya isabelina i alfonsina i que, a partir de les corrupteles i les peticions de suplicatoris en què aquests diputats van veure’s implicats, ja fa anys que va reorientar els treballs cap a la investigació de la corrupció des d’un enfocament multidisciplinari que l’ha dut a associar-se amb el projecte europeu (CNRS) Politique et corruption: histoire et sociologie comparées à l’époque contemporaine.Read More »

Ciutadania i policia: Un diàleg necessari – Helena Mulero Alcaraz

Dos mossos d'esquadra vigilant a les andanes del metro de BarcelonaEls encontres (interaccions) entre policies i societat són crucials per avaluar les relacions entre la ciutadania i la policia, així com per conèixer i estructurar els nivells de confiança de la població en la policia. La majoria de les interaccions tendeixen a ser positives i, per tant, no solen constituir fets destacables o dignes de ser notícia. De fet, les intervencions en les quals el públic queda satisfet no solen ser motiu de debat. Els conflictes acostumen a aparèixer en els encontres en què es considera que l’actuació de la policia ha estat inadequada o, si més no, ha resultat qüestionada o poc apropiada.

Si ens fixem en les societats occidentals del nostre entorn geopolític, la majoria d’intervencions que han suscitat controvèrsia sovint s’han iniciat a partir d’encontres que, d’entrada, no haurien hagut de presentar-se com a gaire problemàtics, però que, a causa de certs factors apareguts durant l’encontre, han acabat complicant-se i, de vegades, ocasionant resultats molt lesius per a ambdues parts: tant per a la policia com per als ciutadans implicats. Això, alhora, comporta un qüestionament a nivell mediàtic del fet i, per tant, també a nivell social, que s’estén amb rapidesa per la seva excepcionalitat. A nivell institucional i, en particular, a nivell de l’organització policial, resulta imprescindible analitzar els fets per tal d’identificar quins són els factors que han desencadenat aquest resultat i poder prevenir-ne l’aparició en d’altres encontres o, si més no, permetre definir una intervenció diferent amb l’objectiu de minimitzar-ne els efectes negatius. Per tot això, és més que evident que, per poder gestionar adequadament les diferents intervencions amb les quals es pot trobar la policia, s’han de conèixer i complir certes pautes policials, nascudes de l’estudi d’aquests factors, que poden ser transcendentals i vitals i que s’han d’adaptar a qualsevol interacció amb el ciutadà.Read More »

Intel·ligència artificial, regulació jurídica i formes de vida – Joan Lluís Pérez Francesch

La societat occidental viu cada cop més sota el domini de la tecnologia. Aquest fet provoca no tan sols un condicionament de les formes de vida sinó fins i tot una afectació als processos de decisió públics i privats, els quals poden arribar a ser autònoms respecte de l’ésser humà per mitjà de la intel·ligència artificial. El cas més extrem d’aquesta situació es dona quan la persona es pot convertir en una mena de robot més, en un element d’una constel·lació de màquines que podrien arribar a produir una autèntica tirania tecnològica, de conseqüències imprevisibles, socialment i política.

La substitució del treball assalariat per la robotització progressiva fa augmentar la desigualtat i genera precarietat. Cada cop és més difícil fer front a les grans corporacions financeres, l’anomenat “mercat”, que potencien aquesta robotització, així com a les manifestacions sociopolítiques de llurs interessos: el deteriorament de la democràcia política amb l’auge dels autoritarismes i del populisme, i la retallada dels drets de les persones.Read More »

Derecho de asilo en perspectiva de género: Estudio de la protección que brindan el derecho internacional y el español ante las persecuciones por motivos de género – Marta Alzueta

Una de las contradicciones del siglo XXI radica en que de iure existen una gran variedad de instrumentos de protección en materia de derechos humanos, pero de facto muchas personas ven violados sus derechos de forma sistemática, mediante actos de persecución y discriminación.

La persecución por motivos de género (PMG), en este caso bajo el paraguas del derecho de asilo, hace referencia a las violaciones de derechos humanos graves, sistemáticas o continuadas que sufren las personas motivadas por las asignaciones de género. Este tipo de persecuciones giran entorno a tres aspectos: I) se trata de actos de persecución reflejo de la violencia estructural contra las mujeres; II) se materializan, en su mayoría, a través de la violación de los derechos sexuales y reproductivos de las mismas; y III) se dan mayoritariamente en el ámbito familiar y privado, lo que dificulta enormemente la posibilidad de probar la persecución sufrida.

El asilo se configura como un instrumento legal de protección para la defensa de personas nacionales de otros Estados que se encuentran en una situación de posible vulneración de sus derechos. Sin embargo, la regulación del derecho de asilo a nivel internacional conserva los principales elementos característicos sobre los que se configuró e invisibiliza la persecución que muchas mujeres sufren por razón de género.

Read More »