Tenim les universitats públiques operant sota condicions de funcionament de mera supervivència; això es deu a diferents motius que s’arrosseguen de fa anys, i que sintetitzant excessivament es reduïen, fins ara, a dos. El primer, ben conegut i enquistat, no és altre que la manca de finançament adequat; el segon, encara més antic i més crònic que l’anterior, és l’inadequat funcionament intern de la institució i els millorables lligams amb l’exterior. Doncs bé, ara ens han afegit un tercer problema no menor, de caire jurídic, amb l’entrada en vigor de les noves lleis bàsiques administratives, la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la 40/2015, del règim jurídic del sector públic. El gran canvi que introdueixen pel que fa a les universitats és que han estat explícitament excloses de la condició d’administracions públiques. Quan parlo de la universitat havia utilitzat en alguna ocasió la metàfora del cotxe, explicant que no només anem justos de combustible –el finançament–, sinó que la mecànica és molt vella i s’ha de revisar de dalt a baix –el sistema de govern. Ara, la nova legislació administrativa ens vol fer creure que, a més, no tenim vehicle.Llegeix més »