La relació entre els governs locals i la participació ciutadana a Catalunya ha estat tradicionalment intensa. El món local, entès com el nivell polític i administratiu més proper a la ciutadania, ha sigut l’escenari de dues grans etapes en el foment de la participació ciutadana a Catalunya durant el període democràtic. Per una banda, des de finals dels anys vuitanta i fins a principis del segle, en què es desenvoluparen diferents estratègies i metodologies amb resultats dispars (Subirats, 2001; Font, 2001 i 2003; Parés, 2009; Font i Galais, 2009); per l’altra, després del parèntesi que coincidí amb l’esclat de la crisi econòmica i financera i les dificultats pressupostàries del món local, en què, en els darrers anys, hi ha hagut un ressorgiment de les polítiques de foment de la participació.
La recerca que hem portat a terme gràcies a l’ajuda del programa DEMOC 2017 de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya pretenia, justament, ampliar el coneixement sobre aquesta segona etapa en el foment de les estratègies de participació ciutadana, la qual encara no ha estat excessivament analitzada. Els principals objectius de la recerca es centren en dues grans línies: en primer lloc, revisar la literatura acadèmica sobre participació per disposar d’un marc teòric i conceptual robust i, en segon lloc, sobre la base de l’anàlisi en profunditat de sis casos, identificar les principals característiques de les noves experiències de participació.
En aquest apunt de blog, que pretén sintetitzar algunes de les reflexions publicades en l’article Democràcia directa municipal: consideracions sobre les consultes locals, desenvoluparem tres grans apartats. En primer lloc, contextualitzarem l’objecte d’estudi en l’escenari actual, en què les crítiques a la democràcia liberal de base representativa es solapen amb l’emergència de noves formes de participació que, fonamentalment, pretenen superar algunes de les limitacions imposades pel model liberal. En segon lloc, discutirem el concepte de democràcia directa a partir de la teoria política. Finalment, des d’una perspectiva més instrumental, ens centrarem específicament en el referèndum i les consultes populars o ciutadanes, en ser aquestes les dues formes més habituals per implementar mesures de democràcia directa.Llegeix més »