El passat 18 de febrer de 2026, l’auditori del Palau de la Generalitat va acollir la presentació del desè volum de la col·lecció Govern Obert, Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ofereix una mirada plural i rigorosa sobre els deu anys d’aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’obra examina el recorregut i l’aplicació efectiva d’aquesta llei, però també té la voluntat d’obrir un espai per a la reflexió compartida sobre els resultats assolits i els reptes pendents.
L’obertura de l’acte va anar a càrrec de la secretària general del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Eva Giménez, que va remarcar que la transparència constitueix un “compromís democràtic essencial del govern” i que aquesta primera dècada de la Llei de transparència ha estat marcada per avenços estructurals en publicitat activa i dret d’accés, trets que considera com a pilars indispensables d’una bona administració.Llegeix més »
L’avaluació de l’acompliment és una eina fonamental en el procés de modernització de les administracions públiques, com ja van advertir fa molts anys el 
La responsabilitat patrimonial i, més àmpliament, la responsabilitat derivada de la gestió del patrimoni públic constitueixen encara avui un dels àmbits més complexos i discutits del dret administratiu. Malgrat el seu caràcter clàssic com a institució de garantia, la seva configuració actual planteja interrogants sobre la delimitació entre la naturalesa sancionadora i la reparadora. Un dels problemes estructurals identificats és la concentració en un únic procediment de la determinació d’ambdós tipus de responsabilitat, fet que genera el risc de desdibuixar la funció de reparació patrimonial en favor d’un disseny exclusivament sancionador. Aquesta tensió es veu agreujada pels límits del ius puniendi administratiu i el risc de desviacions en l’aplicació del règim sancionador, que pot ser utilitzat amb finalitats polítiques o alienes a la protecció efectiva dels fons públics. En aquest context, el paper dels òrgans de control extern –com el Tribunal de Comptes o les sindicatures– resulta fonamental per garantir una gestió economicofinancera correcta. Les reflexions doctrinals contemporànies conviden a repensar aquests règims des d’una concepció garantista i orientada a la bona administració, per assegurar que la institució compleixi de manera equilibrada les seves funcions preventiva, reparadora i de preservació del patrimoni públic.
